No és fàcil escriure sobre certs temes en les situacions que ens trobem en aquests moments tant a nivell social, econòmic, polític, religiós i no diguem cultural.
Ens trobem en un moment caòsic. Caòsic vol dir “sense diferenciació”. Sembla tot desordenat. Però hi ha un ordre des d’un poder amagat, fàctic. Poders de fet que han obligat que quasi tothom hagi hagut d’estrènyer-se el cinturó, de forma no adequada, il·lògica, desigual. Aquest és el fet. En psicologia dinàmica és aplicar el principi de realitat.
Hem hagut de formular-nos una altra forma de viure. Això no hauria d’impedir poder contemplar la vida d’una altra forma. I aquí la saviesa té molt a dir. Els refranys o dites en són un exemple. Dos exemples: “De la necessitat, fer-ne virtut”. O “A mal temps, bona cara”. Cada persona lectora els pot anar treballant d’acord al seu món interior. I adonar-nos que cal valorar més l’ésser que el tenir.
No és el fet de tenir molt que fa la vida feliç, per bé que pot ajudar-hi, però no ho és tot. Es molt millor ésser. Es pot ser molt tenint poc, com tenint molt és pot ser molt poc ésser. D’aquí neix per a cadascú/una una escala de valors. Els valors responen a les necessitats no imaginàries sinó reals de la vida: companyonia, saber escoltar, empatia, comprensió, sobrietat, austeritat així com solidaritat, compartir. I sobretot respecte a la dignitat d’un/a mateix/a i de l’altre/a.
Si intentem anar pel camí de l’ésser més que del tenir, sense descurar aquest, ni oblidar-lo, podrem contemplar la vida en la Vida. La pau i la tranquil·litat interiors seran més forts que la recerca sense parar de la felicitat material.
