Fa dues setmanes. Una participació històrica: 70%. La sobirania d’un Estat Propi s’imposa: CiU(50), ERC (21), CUP(3), ICV(23) amb un resultat de 87 diputats. És cert que hi ha ideologies diferents perquè Catalunya és plural. Ara ens cal continuar fent “Consciència de País o de Poble o Nació”: El clam d’un Poble. Després de tres cents anys hi ha un albirar el futur. Tot just ara comencem. I s’ha triomfat.
S’han sumat més de 150.000 vots nous, a favor de la sobirania. No tot es redueix a CiU, que ha guanyat. Per altra banda, per què els partits que no volen Estat propi: PPc (19), PSc (20), C’s (9), no permeten que siguin els seus votants que puguin decidir: No volem un Estat Propi!? O és que tenen una certa angoixa o desconfiança que no puguin controlar la seva decisió? Ofegar o asfixiar el clam d’un Poble o un País no s’anorrea tan fàcilment com ho mostra la Història passada i recent. Després de 3 segles encara respirem!!! Convindria llegir, tots i totes, bé la nostra història i sabríem moltes més coses que ignorem.
Àdhuc d’historiadors estrangers si cal. La ignorància fa molt de mal. I més si aquesta la reflecteixen altes personalitats siguin polítiques, econòmiques, religioses, empresarials. I així es poden llegir les paraules de José María Aznar que s’adona que conscienciar és molt perillós: “Catalunya no puede permanecer unida si no permanece española”. I porten tres segles intentant-ho. Ara es pot comprendre el PPc, PSc i C’s amb el desig de fer una altra conscienciació: Aïllar l’economia i ser d’obediència cega a la Carta Magna (1978). L’economia i la ideologia amb el poder no van mai separades tenen una antropologia de fons. Van juntes. Separar és enganyar. La clau està en la ideologia del que té poder, no en l’economia. D’aquí en anar contra de tot coneixement verament històric del nostre Poble, que no és unionista.
Quines emocions profundes es mouen?Per això, la feina ben feta i digna ha de continuar sent la nostra tasca. Hem de treballar per a nosaltres, per nosaltres, amb nosaltres però amb i per als altres. Feina ben feta i digna des dels llocs més petits. La consciència de País ens demana l’amabilitat i l’atenció professionals. Quantes persones saben fer País amb petits detalls. Els detalls fan un mosaic: Catalunya plural. Dialogant. Pactista. Rica. Plena, amb el desig d’un Estat propi. Estem en una nova etapa. Es Política (en majúscula) de tothom. I la Política remou les entranyes viscerals més profundes i moltes emocions quan no hi ha igualtat, justícia i sobretot manca de respecte a la diferència. 2.140.000 CATALANS HAN VOTAT SOBIRANIA. I els unionistes han estat: 1.330.000. Aquest és el MAPA REAL del dia de les votacions: 25N. No hi ha hagut ni derrota ni fracàs a Catalunya, sinó senzillament ANAR ENDAVANT.
