Ser perdonat

Aquest aspecte del perdonar no és tan difícil com l’anterior, però...Demanar perdó!!! Ni pensar-ho!!I què n’és de fàcil moltes vegades. Un mal entès orgull, narcisisme, cregut d’un/a mateix/a ho pot frenar.I quantes vegades la dificultat o les recances són a la fantasia.Evidentment que per ser perdonat, una persona ha de demanar perdó. Ara bé, les formes de fer-ho són moltíssimes.Un gest, una paraula, un fet, un regal, un somriure. Una abraçada, un petó.M’explicava una persona que quan rebia regals, els més cars provenien, generalment, de persones que li demanaven perdó o que li havien fet alguna malifeta de fets o paraules.Estic fent la reflexió sobre ser perdonat. Voldria considerar que hi ha extrems negatius. Hi ha persones que volen ser perdonades de totes totes. Sigui com sigui. I es fan els màrtirs, les víctimes si no arriben a aconseguir-ho. No tothom, ho hem vist a l’article anterior, pot perdonar. Perdona qui pot, no qui vol.Per tant, ser perdonat, demanar perdó no hi ha la resposta de forma automàtica.Per què?Perquè hi entra la forma en què es demana. Com pot demanar ser perdonat el que no acaba de veure la seva culpa, o no li ha donat capa mena d’importància o creu que ha estat just... Els mecanismes psíquics en són molts els que entren en joc. En resum, els sentiments que acompanyen a ser perdonat no són sempre ni clars, ni diàfans, ni autèntics. Cal per això, serenor, claredat interior, senzillesa i ser humil, és a dir, ser sincer i dir-se la veritat a si mateix del que ha fet.