Escultor i escultura

A l’article 1320, parlava de l’escultor i l’escultura.Quines escultures tan boniques ens fan els escultors mataronins. No crec que encara facin servir únicament els estris clàssics. Les noves tecnologies proporcionen altres estris, materials i d’altres coses. Així i tot, l’esforç hi és. No es fa res sense esforç. Enginy, manetes, constància, paciència. Frustracions, impotències. Satisfaccions com insatisfaccions. A nivell clàssic,  l’escultor feia servir el martell, l’escarpell, la raspa. Escarpellar. Esculpir. Afaiçonar. Verbs per expressar la feina o la tasca que feien sobre la fusta, el marbre, el guix, el metall. Doncs bé, les emocions les podem comparar a un marbre. La pedrera que proporciona aquest marbre pot ser de Carrarra o d’altres llocs. És a dir, per bo que sigui el marbre, el material, del lloc que prové, el marbre en brut, sempre serà marbre en brut i sense valor artístic per bona que sigui la pedrera. No n’hi ha prou. Cal el treball de cada dia: Esforç, constància, paciència, suavitat... i tenir el model bastant clar en la fantasia per bé que la realitat anirà corregint. L’autor vol fixar pregonament en l’ànim, en el cor (una idea, un sentiment, una imatge, un nom) a fi que l’escultura tingui vida. Com les de Rodin, a París.Per tant, les emocions han d’esdevenir sentiments. Els sentiments ens faran la nostra personalitat treballada, elaborada, madurada.Així i tot, en l’obra humana, en la formació de l’ésser humà cal bàsicament l’amor, l’estimació, la comprensió, el respecte que no treu fer sevir l’escarpell  i la raspa per polir arestes, els extrems. Fer bons acabats. Diu el gran pensador Rabindranath Tagore: No va ser el martell qui va polir aquestes pedres, sinó l’aigua amb la seva suavitat, la seva dansa, el seu dringar on la duresa només destrueix, la suavitat aconsegueix esculpir.