Ja fa un temps, a moltes empreses i organismes públics es va posar de moda fer cursets als seus treballadors sobre com s’havien de gestionar les reunions perquè aquestes fossin eficients. Jo vaig participar-ne en mes d’un. Els cursets eren més o menys tots iguals, t’explicaven que les reunions havien de tenir una agenda i un objectiu definit, que només s’havia de convidar les persones estrictament necessàries, que calia establir un temps màxim per la reunió... el curset normalment acabava amb l’entrega d’uns cartells per penjar a les sales de reunions, als cartells es resumia en un decàleg, consells que calia recordar.A la majoria d’empreses et trobaves cartells similars, i tinc la sensació que, passat un temps, ja ningú els hi prestava atenció. Fa uns dies, vaig visitar una empresa que em va sorprendre, a sobre del típic cartell amb el decàleg de “reunions eficients”, hi havien enganxat un paper que deia “prohibit parlar de la crisi en aquesta sala”. Suposo que algú amb molt bon criteri, va identificar que el principal motiu de pèrdua de temps avui en dia a les reunions, és el temps dedicat a parlar de com les coses estan de malament i a recordar els gloriosos anys que ja no tornaran.
El paper em va fer recordar una notícia sobre un reverend dels Estats Units, Will Bowen, que ha ideat un mètode per ajudar a les persones a deixar de queixar-se. El mètode, entre altres coses, proposa estar 21 dies sense queixar-te ni un sol cop, i els que ho han provat expliquen que no és un objectiu gens fàcil. El tema és més important del que sembla, no deu ser un bon símptoma de la nostra societat, que segons les estadístiques ens queixem una mitjana d’entre 15 a 30 cops per dia. Queixar-nos repetitivament, no només ens fa perdre molt de temps, sinó també ens fa entrar en un cercle viciós centrat en el problema, cercle del que és molt difícil sortir per trobar possibles solucions.Ara que vénen eleccions municipals, seria un bon moment per canviar d’actitud en el nostre entorn més immediat, i enlloc de queixar-nos constantment sobre allò que no ens agrada dels nostres pobles i ciutats, podríem aprofitar la campanya electoral per interpel·lar els nostres polítics més propers sobre quines són les nostres principals inquietuds, preguntant directament sobre les seves propostes i opinions. Potser tenim alguna agradable sorpresa.
