La tradició d'acompanyar les dotze campanades de raïm a la nit de Cap d'Any és un costum propi que compartim amb poques cultures. La teoria més estesa sobre l'origen de la tradició diu que possiblement va néixer de la mà d'uns agricultors de Múrcia i Alacant. Sembla que aquests tenien un excedent en la collita de raïm i van pensar a posar de moda el consum dels 12 grans de raïm al ritme de les campanades.
Aquesta tradició té origen a principis del segle XX, concretament l'any 1909. Els viticultors van idear una estratègia per donar sortida als raïms produïts a les vinyes creant aquest hàbit que s'ha anat estenent al llarg dels anys.
Aquesta tradició, tan pròpia de la nostra cultura, també es va traslladar a països com Mèxic, Argentina o Xile, entre altres. En el cas dels argentins, però, es diu que solen menjar panses en lloc de raïm fresc d'acord amb el que tenen més a mà al mercat en aquesta època de l'any.
Superstició inclosa
Aquest costum de menjar dotze grans de raïm durant les campanades també va acompanyat d'una superstició que diu que menjar raïm fora de l'època de la verema podia portar bona sort, prosperitat, salut i abundància. Per molts era clar: si volies tenir sort l'any vinent, havies de menjar els grans d'aquesta fruita durant les campanades.
La tradició diu que s'han de menjar un total de dotze grans, un per a cada campanada. Tot i això, també es podria interpretar la tradició d'aquest nombre per aportar sort a cada un dels dotze mesos de l'any.
Més tradicions de Cap d'Any
Aquest mateix dia, el de Cap d'Any, també és especial pels que tenen la tradició de portar una peça de roba interior vermella o la llegenda catalana de la visita de l'Home dels Nassos. Aquest personatge té tants nassos com dies li queden a l'any per acabar. En deixar-se veure només l'últim dia de l'any, el personatge mitològic té el mateix nombre de nassos que els homes: un.