Imprimir aquesta pàgina

Cap nen sense joguina

Crítica de 'Toy story 4', de Joss Cooley

Cinema 2017/2019, críticatoy story 4

El capítol final de 'Toy story' es desenvolupa majoritàriament fora de l'habitació i esdevé una road movie. En aquesta aventura de carretera, el cowboy Buddy retrobarà una antiga companya en una oficina d'objectes perduts. Es tracta d'un nou passatge brillant en què joguines de ventríloc es converteixen en éssers aterridors, una espècie de morts vivents en el castell encantat que és la casa d'antiguitats.

Una entrega divertida i intel·ligent que posa un esplèndid punt final a una saga d'altura. Una nova aposta per la camaraderia, l'ajuda col·lectiva i la solidaritat de grup, però també una bonica paràbola sobre la maduresa i la llibertat en la intempèrie, lluny de l'espai protector de l'habitació de les joguines. I com sempre, una pel·lícula d'animació que no s'extingeix amb els crèdits finals, ja que s'afegeixen noves bromes que obliguen l'espectador a restar a la butaca fins a l'encesa de llums de la sala.

La fi de la saga podria ser fruit de la trista paradoxa que comporta l'era digital, amb les joguines clàssiques intentant sobreviure per no morir exterminades en el reialme de la intel·ligència artificial, les tauletes i les videoconsoles.