Stéphane Brizé aposta per un cinema social lligat a l’actualitat europea de la crisi econòmica i l’atur. En aquest film, Thierry és un home en la cinquantena, casat i amb fills, que després d’anys a l’atur, trobarà feina en uns grans magatzems com a supervisor.
Però el treball que realitza Thierry no dista massa de la feina de vigilant, fins i tot de policia, participant també en silenci en l’acusació i interrogatori als autors de petits furts o als mateixos operaris que han comès infraccions.
Així, el que en principi sembla un film que planteja el drama de l’atur en edats avançades, acaba parlant de la dignitat personal i de les conviccions pròpies en temps dolents que propicien les rebaixes i les claudicacions personals.
“La ley del mercado” és una pel·lícula d’aparença petita, discreta, sense pretensions, rutinària i monòtona fins i tot, amb un seguit de situacions gens subratllades per una càmera distant, que no vol ser intrusiva i que li dóna una semblança de documental.
