És l’estiu del 1975 i una colla de joves que formen part de l’entitat cultural del Foment Mataroní inicien la campanya “Les Santes: fem-ne Festa Major”. L’objectiu és molt clar: recuperar i renovar la celebració popular al municipi. A partir d’aquest moment, comencen a preparar-se actes culturals, que beuen de la tradició però també de la creativitat i la iniciativa dels membres del grup, molts d’ells cantaires de la Missa de Les Santes o habituals de la tradicional Repicada i la Dormida de Gegants. Gràcies a la seva tenacitat i hiperactivitat, la colla aconsegueix cridar l’atenció de la resta de mataronins i mataronines enganxant cartells i repartint butlletins a la sortida de l'Ofici, organitzant nous balls i saraus, i, sobretot, reivindicant el paper del carrer com a espai lúdic per a tota la ciutadania.
Joves amb poc més de 20 anys, inquiets i amb ganes de començar una nova etapa marcada per l'accent cultural i festiu. Així es podria definir el col·lectiu que ara fa 40 anys va aconseguir posar sobre la taula la necessitat de revifar la Festa Major de Mataró. I és que Les Santes havien quedat segrestades des de finals de la Guerra Civil, una època fosca de dictadura durant la qual la celebració estava marcada per les desfilades dels militars i els guàrdies civils, les processons, les misses i les imatges religioses.
La primera Comissió de la Festa Major es va constituir el 25 de juny del 1979,
a un mes vista de Les Santes
Adeu al tarannà “oficialista”
L’arribada del primer Ajuntament democràtic, liderat per Joan Majó, va ajudar a fer que tot aquest projecte esdevingués una realitat. La feina feta durant els tres anys previs va servir perquè la gent esperés la festa amb ganes, seduïda per la idea que Les Santes tornarien a ser de tothom. Aquest va ser el caldo de cultiu perfecte perquè tota mena de col·lectius volguessin prendre part en la Comissió de la Festa Major constituïda el 25 de juny de 1979, a un mes vista dels cinc dies de festa grossa. Pocs dies després que la Ponència de Festes fes una crida a la participació amb un anunci al diari, tenia lloc una reunió al saló de sessions en la qual van prendre part un centenar de persones. En aquest plenari es van debatre les línies a seguir i es van definir els actes que protagonitzarien l'esquelet del programa de Les Santes de 1979.
La manca de diners no va ser un impediment per organitzar una festa que va deixar empremta a la ciutat. La comissió executiva de la renovada Festa Major, integrada per representants del consistori i diverses entitats ciutadanes (Foment Mataroní, Grup de Teatre Xaloc, Sala Cabanyes, Coordinadora de Grups d’Esplai, Òmnium Cultural, Orfeó Mataroní i les associacions de veïns de Mataró-Centre i de Peramàs-Esmandies), va gestar una programació creada per equips de treball centrats en àmbits específics, que aglutinava els fets més genuïns de la diada amb actes nous.
La figura més rebel està de celebració
Les Santes democràtiques també van donar pas a una de les figures més emblemàtiques de la festa: la Momerota, el primer entremès que s’afegeix a la Família Robafaves i als Nans, i que s’encarrega d’empaitar petits i grans sense miraments. Amb cap de bou i cos de mula, aquesta bèstia de foc obre les portes a l’aparició de noves figures que, a poc a poc, i al llarg de les últimes quatre dècades, han anat completant la colla d’elements que formen part de l’imaginari popular de Les Santes.
El 25 de juliol del 1979, Mataró acollia la presentació oficial de la Momerota, just després de la Crida. La figura era un misteri per a gran part de la ciutadania, que va viure durant molts mesos aliena a la tasca creativa de joves del municipi com Boris Ruiz.
I és que aquest actor, que actualment es troba en ple rodatge de la nova temporada de la sèrie Merlí, va ser el responsable de construir la testa del minotaure. "En aquell moment jo feia titelles, era un dels teatreros del Casal, i per això em van venir a veure els fomenteros, grup que feia temps que rumiava la renovació de Les Santes", explica. Un dels deures pendents d'aquest grup de joves que, segons Ruiz, "encara prefereixen mantenir-se en l'anonimat", era recuperar la figura de la Momerota i no els va costar gaire convèncer l'artista perquè acceptés l'encàrrec.
“Va ser tot un repte per a mi, perquè no sabia de què m’estaven parlant ni havia fet mai un cap tan gros”, afirma. Per aquest motiu el van proveir d’informació suficient sobre l’animalot per fer-ne un primer esbós. Després d’una reunió amb els impulsors de la campanya “Les Santes: fem-ne Festa Major”, l’actor mataroní va rebre llum verda per engegar la construcció del cap de la Momerota. “Gràcies al consell d’un dels membres del grup de teatre Comediants, em vaig animar a treballar amb filferro i reixat de galliner per forjar l’estructura”, recorda.
L'actor mataroní Boris Ruiz és el constructor del cap de la Momerota, un encàrrec que li va suposar molta feina però del qual guarda un bon record.
No va ser cosa d’un dia ni de quinze, ja que la feina no es va acabar amb la creació del cap de la figura. “Van ser moltes jornades i moltes hores treballant, sobretot a l’hora de posar-hi el paper amb cola i de pintar el cap”, assegura. Tanmateix, Ruiz no va estar sol als baixos de la finca de Les Figueretes. “Sempre hi havia gent que passava per allà i venia a ajudar-me, com per exemple en Ricard Verdaguer, la Roser Mora, que bonament em va aconsellar que pintés la Momerota amb els dits, o la meva germana”, explica.
De fet, un dels mataronins que va donar un cop de mà a en Boris Ruiz en aquells dies frenètics va ser en Miquel Aliberas, més conegut com a Miguelete. “Jo només tenia 18 anys, però en el moment de sortir amb la Momerota em van dir que era un dels portadors”, afirma. La sorpresa i el desconcert inicials no van durar gaire, i de seguida va fer-se seva aquesta figura que “ha anat a parar a la ciutat”. Aliberas és, avui dia, el portador més veterà de la colla, l’únic que encara roman en actiu dels que van llançar-se al carrer aquell 25 de juliol del 1979.
“Pensava que la bèstia no arribaria a ser tan important; que, tot i les expectatives inicials, acabaria esdevenint un gegant de barri o una figura més del Foment Mataroní”, explica. Les seves prediccions van fallar: la llista d’espera per viure l’experiència de ser portador o portadora és llarga, moltes festes compten amb la Momerota i, el més important, “actes ara mítics a Les Santes com el Desvetllament Bellugós, l’Escapada a Negra Nit o la Ruixada han estat creats gràcies a l’animalot”.
"Van ser moltes jornades i moltes hores treballant, sobretot a l'hora de posar-hi el paper amb cola i de pintar la testa de l'animal, però sempre venia gent a ajudar-me." -Boris Ruiz, constructor del cap de la Momerota
Fa unes setmanes en Boris Ruiz va tornar a Mataró per repintar la figura i “posar-la guapa per al dia 25 de juliol”, segons ens explica el també creador de la Momeroteta. Ja queda menys perquè la Momerota faci la seva gran aparició amb una vintena de portadors i portadores, i acompanyada del so de les gralles i els tabals. Serà llavors quan comenci el ritual, amb ball propi creat per Montse Calsapeu i amb música d’Assumpta Valls, i esdevingui protagonista indiscutible.
La cronologia de les Santes
