Un any que s’acaba, aquest 2006, en que la ciutat ha viscut immersa en el dia a dia. La gran notícia de l’any va ser la ràdio. Després d’anys plens d’afanys, una vella reivindicació ciutadana veia com es feia realitat, encara que fos tard. Per la resta, la ciutat de l’urbanisme seguia reinventant-se a si mateixa apurant el sòl i pensant una façana de mar que, un cop acabada, resultarà ben bé “de disseny”. També hi havia rum-rum urbanístic a l’Abanderado i el Sorrall, mentre la C-32 i la Nacional seguien sent l’ase dels cops i els polítics es preparaven per un 2007 electoral a la ciutat. Una TDT per la comarca, l’enèssim retard de la Nau Gaudí i el TecnoCampus. Això és el que ha donat de si aquest any. El 2006 es recordarà a Mataró, entre moltes altres coses, per ser l’any en què va triomfar una reivindicació popular. I és que, després de molt de temps de demanda ciutadana, l’onze de setembre va sortir a les ones Mataró Ràdio. Tot i que l’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, havia promés que la calvalcada dels reis mags d’orient del 2006 ja es podria escoltar per ràdio, finalment no ha estat fins aquest any que ara comença que això serà possible. Malgrat que Mataró Ràdio va tenir com a naixement la diada de Catalunya, les seves primeres proves es van fer en unes dates molt especials per la ciutat, les de Les Santes, quan ja es va poder escoltar la Crida i el discurs de l’alcalde a través de l’emissora. Però no només l’emissora municipal ha estat la nova incorporació de l’any en el camp de la comunicació, sinó que aquest any també ha servit per fer nombrosos avenços en el camp de la Televisió Digital Terrestre. Quan la TDT arriba ja a moltes cases mataronines, Televisió de Mataró ha aconseguit una de les dues llicències per emetre a la comarca, juntament amb Canal català Maresme i s’ha creat el consorci gestor pel canal públic de la TDT al baix Maresme. Plans pel desenvolupament econòmic i l’habitatge Aquest any també s’ha presentat el Pacte per al desenvolupament econòmic i social de Mataró, un estudi de la situació de la ciutat que ha de marcar per on ha d’anar en l’àmbit econòmic, polític i social. Les conclusions extretes d’aquest pacte s’han inclòs al Projecte d’Actuació Municipal. Entre d’altres coses el PDES tenia com a objectius claus potenciar el capital humà, la integració dels més desafavorits, aprofitar les capacitats de la ciutat en benefici de la seva capacitat productiva, una major implicació dels agents i la promoció de la concertació público-privada i la consolidació de la capitalitat de Mataró en el seu entorn territorial. D’altra banda, també es va aprovar definitivament el Pla Local d’habitatge per facilitar el dret a la vivenda que ens ha de regir fins l’any 2.015 i que estableix diverses mesures entre les que se situa l’ajuntament com a mediador. El Pla preten donar resposta a la demanda social d’habitatge i s’estructura en dues línies d’actuació: facilitar l’accés a l’habitatge i promoure la rehabilitació i el manteniment del parc d’habitatges existent. Polèmiques amb els veïns A les darreries d’any el moviment veïnal s’esvalota. L’Ajuntament duu de corcoll a diferents associacions de barris com Cerdanyola o Cirera. A Cerdanyola, el barri històricament més contestatari contra l’executiu local, les intencions de l’Ajuntament d’urbanitzar tota la zona del Sorral aixequen ràpidament la resposta de l’Associació de Veïns del barri que va afirmar que impediria que els plans d’edificar en aquesta pastilla urbana propera a la Riera de Sant Simó es fessin realitat. Tothom va recordar llavors la força dels de Cerdanyola en la lluita contra les zones blaves fa 5 anys: el pols era ja una realitat. Els altres veïns indignats són els de Cirera. A finals de novembre presentaven una campanya que contestava la propaganda institucional de l’exposició “Mataró millora” amb una contra-campanya en la que es denunciaven les diferents mancances que tenia el barri. Una mostra al carrer completava la campanya que també va editar un tríptics informatius de les reivindicacions i les crítiques veïnals. Quan es va saber que l’Ajuntament havia ordenat la retirada d’aquests tríptics crítics del Centre Cívic del barri la polèmica va estar servida, un final d’any mogut. El TecnoCampus rep la inversió pública més gran El TecnoCampus ha tornat a ser un dels protagonistes d’aquest any, sent el receptor de la inversió pública més gran que s’ha fet mai a la ciutat. També ha estat aquest any quan s’ha signat el conveni que ha d’unir les dues universitats de la ciutat a la zona del Tecnocampus. També el grup d’empreses de la tecnologia i la innovació s’ha sumat al TecnoCampus. I un altre element polèmic que massa vegades s’ha anomenat la “Sagrada Família mataronina”. La Nau Gaudí patia un altre endarreriment, un altre incompliment i proporcionava una nova polèmica i un nou desengany quan després d’estiu se sabia que l’empresa encarregada de refer-la havia fugit cames ajudeu-me i havia desaparegut. Les veus crítiques van tornar a alçar-se contra l’Ajuntament, que, cal recordar-ho, va dir que el 2002 tindria acabada aquesta Nau. El retard és notable. Any pre-electoral I si no es vol caldo polític, tres tasses. El 2007 és any d’eleccions municipals i la temperatura política s’ha anat escalfant els darrers mesos, mentre s’anaven coneixent els noms de les diferents feres que lluitaran a l’arena en busca de l’alcaldia. A CiU van imposar reformes quan Esperalba va renunciar a ser alcaldable. Joan Mora és el nou rostre dels nacionalistes. Baron i Graupera veien com els partits els confirmaven, el PP elegia Mojedano, el primer de l’era “post-lópez”. A ERC van escollir el més nou de la classe, Francesc Teixidó que passa de regidor discret a home fort dels independentistes. I a l’underground polític, noves cares a la CUP, remor de sabres a l’Alternativa Vecinal i les candidatures gairebé segures de la Plataforma per Catalunya i de Ciutadans. Hi haurà teca, doncs, de cara al maig vinent. L’any de la ràdio (per fi!) i del front marítim
La façana marítima segueix la tònica de redefinició urbanística i ‘doctrina Vilert’
Un any que s’acaba, aquest 2006, en que la ciutat ha viscut immersa en el dia a dia. La gran notícia de l’any va ser la ràdio. Després d’anys plens d’afanys, una vella reivindicació ciutadana veia com es feia realitat, encara que fos tard. Per la resta, la ciutat de l’urbanisme seguia reinventant-se a si mateixa apurant el sòl i pensant una façana de mar que, un cop acabada, resultarà ben bé “de disseny”. També hi havia rum-rum urbanístic a l’Abanderado i el Sorrall, mentre la C-32 i la Nacional seguien sent l’ase dels cops i els polítics es preparaven per un 2007 electoral a la ciutat. Una TDT per la comarca, l’enèssim retard de la Nau Gaudí i el TecnoCampus. Això és el que ha donat de si aquest any. El 2006 es recordarà a Mataró, entre moltes altres coses, per ser l’any en què va triomfar una reivindicació popular. I és que, després de molt de temps de demanda ciutadana, l’onze de setembre va sortir a les ones Mataró Ràdio. Tot i que l’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, havia promés que la calvalcada dels reis mags d’orient del 2006 ja es podria escoltar per ràdio, finalment no ha estat fins aquest any que ara comença que això serà possible. Malgrat que Mataró Ràdio va tenir com a naixement la diada de Catalunya, les seves primeres proves es van fer en unes dates molt especials per la ciutat, les de Les Santes, quan ja es va poder escoltar la Crida i el discurs de l’alcalde a través de l’emissora. Però no només l’emissora municipal ha estat la nova incorporació de l’any en el camp de la comunicació, sinó que aquest any també ha servit per fer nombrosos avenços en el camp de la Televisió Digital Terrestre. Quan la TDT arriba ja a moltes cases mataronines, Televisió de Mataró ha aconseguit una de les dues llicències per emetre a la comarca, juntament amb Canal català Maresme i s’ha creat el consorci gestor pel canal públic de la TDT al baix Maresme. Plans pel desenvolupament econòmic i l’habitatge Aquest any també s’ha presentat el Pacte per al desenvolupament econòmic i social de Mataró, un estudi de la situació de la ciutat que ha de marcar per on ha d’anar en l’àmbit econòmic, polític i social. Les conclusions extretes d’aquest pacte s’han inclòs al Projecte d’Actuació Municipal. Entre d’altres coses el PDES tenia com a objectius claus potenciar el capital humà, la integració dels més desafavorits, aprofitar les capacitats de la ciutat en benefici de la seva capacitat productiva, una major implicació dels agents i la promoció de la concertació público-privada i la consolidació de la capitalitat de Mataró en el seu entorn territorial. D’altra banda, també es va aprovar definitivament el Pla Local d’habitatge per facilitar el dret a la vivenda que ens ha de regir fins l’any 2.015 i que estableix diverses mesures entre les que se situa l’ajuntament com a mediador. El Pla preten donar resposta a la demanda social d’habitatge i s’estructura en dues línies d’actuació: facilitar l’accés a l’habitatge i promoure la rehabilitació i el manteniment del parc d’habitatges existent. Polèmiques amb els veïns A les darreries d’any el moviment veïnal s’esvalota. L’Ajuntament duu de corcoll a diferents associacions de barris com Cerdanyola o Cirera. A Cerdanyola, el barri històricament més contestatari contra l’executiu local, les intencions de l’Ajuntament d’urbanitzar tota la zona del Sorral aixequen ràpidament la resposta de l’Associació de Veïns del barri que va afirmar que impediria que els plans d’edificar en aquesta pastilla urbana propera a la Riera de Sant Simó es fessin realitat. Tothom va recordar llavors la força dels de Cerdanyola en la lluita contra les zones blaves fa 5 anys: el pols era ja una realitat. Els altres veïns indignats són els de Cirera. A finals de novembre presentaven una campanya que contestava la propaganda institucional de l’exposició “Mataró millora” amb una contra-campanya en la que es denunciaven les diferents mancances que tenia el barri. Una mostra al carrer completava la campanya que també va editar un tríptics informatius de les reivindicacions i les crítiques veïnals. Quan es va saber que l’Ajuntament havia ordenat la retirada d’aquests tríptics crítics del Centre Cívic del barri la polèmica va estar servida, un final d’any mogut. El TecnoCampus rep la inversió pública més gran El TecnoCampus ha tornat a ser un dels protagonistes d’aquest any, sent el receptor de la inversió pública més gran que s’ha fet mai a la ciutat. També ha estat aquest any quan s’ha signat el conveni que ha d’unir les dues universitats de la ciutat a la zona del Tecnocampus. També el grup d’empreses de la tecnologia i la innovació s’ha sumat al TecnoCampus. I un altre element polèmic que massa vegades s’ha anomenat la “Sagrada Família mataronina”. La Nau Gaudí patia un altre endarreriment, un altre incompliment i proporcionava una nova polèmica i un nou desengany quan després d’estiu se sabia que l’empresa encarregada de refer-la havia fugit cames ajudeu-me i havia desaparegut. Les veus crítiques van tornar a alçar-se contra l’Ajuntament, que, cal recordar-ho, va dir que el 2002 tindria acabada aquesta Nau. El retard és notable. Any pre-electoral I si no es vol caldo polític, tres tasses. El 2007 és any d’eleccions municipals i la temperatura política s’ha anat escalfant els darrers mesos, mentre s’anaven coneixent els noms de les diferents feres que lluitaran a l’arena en busca de l’alcaldia. A CiU van imposar reformes quan Esperalba va renunciar a ser alcaldable. Joan Mora és el nou rostre dels nacionalistes. Baron i Graupera veien com els partits els confirmaven, el PP elegia Mojedano, el primer de l’era “post-lópez”. A ERC van escollir el més nou de la classe, Francesc Teixidó que passa de regidor discret a home fort dels independentistes. I a l’underground polític, noves cares a la CUP, remor de sabres a l’Alternativa Vecinal i les candidatures gairebé segures de la Plataforma per Catalunya i de Ciutadans. Hi haurà teca, doncs, de cara al maig vinent. 
