Les estadístiques són feridores. A la Unió Europea (UE) l’any 1990 es van consumir 9.321 dosis d’antidepressius per cada mil habitants. Una dècada després, l’any 2000, se’n van consumir 17.686; quasi el doble. I deu anys després, 2010, continua l’augment. I a Espanya se’n consumeixen moltíssims. A què es deu semblant epidèmia de depressió?
Continuen faltant certs recursos personals. Un recurs molt bàsic, és poder pensar per un/a mateix/a. És ben cert que calen medicaments en certs casos. I benvinguts. La medicina ens ajuda moltíssim, però també hem de ser conscients que no ho és tot.
Caminar amb una crossa (medicament) tota la vida és anguniós i moltes vegades un hàbit davant la dificultat o por de ser un mateix o reconèixer les nostres limitacions. Un psicofàrmac no resol el problema anímic, però sí que tranquil·litza. N’hi ha prou?
Però un aspecte molt important és diferenciar la depressió de la tristesa. Hi ha una dita xinesa: “No pots evitar que els ocells de la tristesa volin sobre tu mateix, però has d’intentar evitar que facin el niu al teu cabell”. Els símptomes entre depressió i tristesa no sempre és fàcil diferenciar-los. A més la paraula “depressió” ha patit una forta inflació. I moltes vegades reemplaça la paraula tristesa, desànim, desmoralitzat i d’altres.
La tristesa és un estat d’ànim normal que forma part de l’espectre emocional de les persones. Estar trist és una reacció a circumstàncies particulars, com el cas de la pèrdua d’un ésser estimar. Àdhuc el canvi hormonal en les dones pot produir tristesa, “estic baixa de moral”. I als homes en altres coses:”avui no és el meu dia”.
La tristesa es converteix en depressió quan una persona es deixa arrossegar pels desànims i no té ganes d’enfrontar-se amb les dificultats normaletes del dia a dia: frustracions, desenganys, límits personals, canvi de temps, soledat i tants altres factors que formen part de la vida quotidiana. I molt més amb el ritme social produït per la tecnologia.
A més a més hi ha certes personalitats amb aquesta tendència. La tristesa forma part de l’estructura psíquica normal i per tant cal conèixer-se i saber lluitar contra ella.
