L'ajuntament d'un municipi de Catalunya, posa en marxa un Pla de Mobilitat, per donar acompliment a una llei de la Generalitat de Catalunya de l'any 2003. Seria raonable que el seu desenvolupament fos posterior a l'establiment d'un Pla Estratègic que definís un model de ciutat i de societat, qüestió que no succeeix.
Podríem comparar aquesta situació a la d'un edifici que no compleix del tot les seves condicions d'habilitat i en lloc d'afrontar la seva reforma, es perdés el temps i diners discutint inútilment el color de la pintura de les seves parets. Malauradament aquest tipus de situacions es donen massa sovint en les administracions públiques. Suposen un clar atemptat contra el sentit comú, generant unes despeses econòmiques contràries als interessos del bé comú, que però, no són rebutjades per una societat civil, amb una clara dependència asocial additiva, que la priva del coratge necessari per conquerir la seva llibertat, si més no, de protesta.
La societat civil actual es troba en la situació d'un peix que es mossega la cua, en la que la classe política fa el que vol, per la manca d'una consciència ciutadana crítica i els ciutadans s'han convertit en vassalls i súbdits de la classe política, a la qual delega la solució dels seus problemes, sense en cap moment involucrar-se, tot i que, això si, culpant-la de tots els mals haguts i per haver que els afecten, sense en cap moment fer l'esforç de mullar-se, per aconseguir espais més amplis de llibertat, que mai es pidolen sinó que sempre es conquereixen.
