En un recent programa de TV3 que tractava sobre l’atur, alguns tertulians el van atribuir al model educatiu i res més allunyat de la realitat. Des de temps immemorial els models educatius sempre han estat relacionats amb els models vigents de producció. En aquests moments les relacions de producció del sistema capitalista requereixen mà d’obra barata, plenament aconseguida amb un model educatiu que reprodueix a una societat, en la que l’atur s’ha convertit en estructural.
Aquesta realitat fa augmentar la demanda de llocs de treball, que al ser molt superior a les ofertes de treball, genera un excedent de mà d’obra, condemnada a l’atur. Per sortir-ne, cal acabar acceptant salaris més baixos, que fan possible prendre la feina a una altra persona que l’està ocupant i provocant l’actual creixent precarietat.
Hi ha molta gent que creu que la creació d’un nou model educatiu és imprescindible per canviar el model de societat. Això, però, no ha funcionat mai així. Si es vol canviar el model educatiu, cal començar fent-ho apostant per nous models de producció que siguin capaços de donar feina a tothom i això el sistema capitalista no ho pot fer. Suposa anar en contra dels seus interessos, que requereixen mà d’obra barata, com la condició necessària perquè els rics puguin ser cada vegada més rics.
Els nostres besavis, van ser capaços de crear una pedagogia molt avançada, precisament per la seva aposta per un model de producció autogestionat, basat en el cooperativisme i l’ajuda mútua.
