Ara fa 2.500 anys es va produir a Grècia el fenomen insòlit d’una societat envellida. La gent gran va preguntar als déus què calia fer per viure millor i aquests els va dir “Cal que us convertiu en una gran muntanya, de quin interior hauríeu de fer brollar un manantial d’aigua, anomenada filosofia, que ha de poder utilitzar la joventut per ser feliços”. Només hi va haver un savi anomenat Sòcrates que va advertir sobre les contradiccions que podia generar aquella aigua. La primera d’elles, l’existència de veritats absolutes contràries a l’afirmació “Jo només sé que no sé res”. La segona, la proclamació de “Coneix-te a tu mateix” que no era possible sense conèixer els altres en una societat amb esclaus. La tercera el diàleg com una forma pacifica de solucionar problemes enlloc de l’agressivitat pròpia de la llei del més fot. Finalment la democràcia que hauria de defensar valors universals i no els interessos d’ensarronadors i vividors. En l’actualitat ens tornem a trobar davant d’una societat envellida que tot i viure la millor etapa de la seva vida, es troba desconcertada. S’adona que aquella aigua, nomes serveix pel primer món que de forma violenta la preserva pel seu us exclusiu. La gent gran una vegada més ha preguntat, en aquest cas als savis, què calia fer i la resposta ha estat: “Cal buscar una nova aigua, anomenada ciència, que tingui en compte les advertències de Sòcrates i que serveixi per a tota la humanitat i no solament per als rics”. Una nova aigua
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar
Ara fa 2.500 anys es va produir a Grècia el fenomen insòlit d’una societat envellida. La gent gran va preguntar als déus què calia fer per viure millor i aquests els va dir “Cal que us convertiu en una gran muntanya, de quin interior hauríeu de fer brollar un manantial d’aigua, anomenada filosofia, que ha de poder utilitzar la joventut per ser feliços”. Només hi va haver un savi anomenat Sòcrates que va advertir sobre les contradiccions que podia generar aquella aigua. La primera d’elles, l’existència de veritats absolutes contràries a l’afirmació “Jo només sé que no sé res”. La segona, la proclamació de “Coneix-te a tu mateix” que no era possible sense conèixer els altres en una societat amb esclaus. La tercera el diàleg com una forma pacifica de solucionar problemes enlloc de l’agressivitat pròpia de la llei del més fot. Finalment la democràcia que hauria de defensar valors universals i no els interessos d’ensarronadors i vividors. En l’actualitat ens tornem a trobar davant d’una societat envellida que tot i viure la millor etapa de la seva vida, es troba desconcertada. S’adona que aquella aigua, nomes serveix pel primer món que de forma violenta la preserva pel seu us exclusiu. La gent gran una vegada més ha preguntat, en aquest cas als savis, què calia fer i la resposta ha estat: “Cal buscar una nova aigua, anomenada ciència, que tingui en compte les advertències de Sòcrates i que serveixi per a tota la humanitat i no solament per als rics”. 
