Creixement personal

Cada vegada s’editen més llibres d’autoajuda per promoure el creixement personal. En una societat perplexa com l’actual, el creixement personal suposa una vàlvula d’escapament que fomenta un individualisme creixent que modela del tot el nostre comportament social. Mai s’havia donat, com en l’actualitat, plantejaments individualistes en l’entorn familiar, en els que, si bé era normal, encara que minoritari, que els fills passessin dels seus pares quan arribaven a vells i dependents, no succeïa com en aquests moments, el fet predominant del seu aparcament en residències geriàtriques inhumanes. On, però, l’individualisme es fa més palès és en el tractament dels fills, que quan es tenen, cosa cada vegada menys freqüent, també es comencen a deixar aparcats a l’escola, per no haver d'assumir les obligacions paternals. No és gens estrany que comencin a haver més divorcis que matrimonis. El creixement personal s’està convertint en un article de consum, en una espècie de droga per fer callar els remordiments generats pels actuals comportaments insolidaris d’una societat que ha renunciat als valors comunitaris. El Moviment Sènior defensa un veritable individualisme sempre que es doni en un entorn comunitari. La recuperació del concepte grec de la política, com una cosa de tots, és una de les condicions necessàries per fer possible entorns positius comunitaris, sense els quals el creixement personal no és viable. No es possible aspirar a ser més sense els altres. Cal modificar a la vegada la persona i l’entorn!