Contempli, a rampeu de l’onada, la quantitat de volums que suren sobre la superfície aquosa on sal i iode embruneixen músculs, rovellen àncores i podreixen xàrcies. És la cultura de l’estiu fonamentada en el sol, la remullada, l’ombrel·la, el cocacola, l’entrepà i el mòbil. Les ulleres de sol, el voleibol, el monobiquini unisex i les otitis i les corrípies als metges d’urgències. Hi podrà comprovar l’afluència i coincidència d’elements heterogenis, si bé, tots ells, surant mercès al principi de l’estàtica de fluids d’Arquímides. Llavors si algú li recorda aquella frase, entre la perversitat i l’almoina pietosa “de què tots anem dalt la mateixa barca”,- vostè se la creurà?.Des del gran paquebot ratllant l’horitzó,el portavions de la US Navy, el iot dels petrodòlars àrabs, els azor’s i fortuna’s institucionals, els velers pomposos, els balandres senyorívols, els fora-borda brunzents, les aquàtiques motos, la barqueta a rem, els patins a pedal, les posts de surf fins a arribar a vostè o jo com a element darrer i minúscul d’aquesta escampadissa d’objectes flotants, podrem decidir-nos per creure que cadascú posseeix un quadern de bitàcola personal i intransferible.-És mentida que tots naveguem damunt la mateixa barca, oi?...La veritat, en tot cas deu raure en l’afirmació de què tots naveguem en la mateixa mar.I aquesta mar -la mar de la vida- és plena de pirates eventuals a la línia de flotació i de submarins corporatius que et torpedinen l’esquifida canoa on l’escàlem acull el rem de la bona voluntat i el rumb solca escumes clares i honestes. Mirem-la bé aquesta mar. És bonica aquesta mar, aquesta aquarel·la festiva, quan emmarcada en el solstici d’estiu orla l’escuma de les ones del futur i el buf eòlic hissa gallardets voleiant en un cel d’esperança...Aquesta mar tan plena de vostè i de jo -i de tothom- cadascú emproant devers l’Ararat de la seva Arca de salvament- amaga sota la fal·làcia captivadora de les sirenes damunt el carro d’or de Posidó, iracúndies tenebroses dels krakatoes històrics. I la mar, encara
Isidre Julià i Avellaneda. Mataroní de l’any 1972.
Contempli, a rampeu de l’onada, la quantitat de volums que suren sobre la superfície aquosa on sal i iode embruneixen músculs, rovellen àncores i podreixen xàrcies. És la cultura de l’estiu fonamentada en el sol, la remullada, l’ombrel·la, el cocacola, l’entrepà i el mòbil. Les ulleres de sol, el voleibol, el monobiquini unisex i les otitis i les corrípies als metges d’urgències. Hi podrà comprovar l’afluència i coincidència d’elements heterogenis, si bé, tots ells, surant mercès al principi de l’estàtica de fluids d’Arquímides. Llavors si algú li recorda aquella frase, entre la perversitat i l’almoina pietosa “de què tots anem dalt la mateixa barca”,- vostè se la creurà?.Des del gran paquebot ratllant l’horitzó,el portavions de la US Navy, el iot dels petrodòlars àrabs, els azor’s i fortuna’s institucionals, els velers pomposos, els balandres senyorívols, els fora-borda brunzents, les aquàtiques motos, la barqueta a rem, els patins a pedal, les posts de surf fins a arribar a vostè o jo com a element darrer i minúscul d’aquesta escampadissa d’objectes flotants, podrem decidir-nos per creure que cadascú posseeix un quadern de bitàcola personal i intransferible.-És mentida que tots naveguem damunt la mateixa barca, oi?...La veritat, en tot cas deu raure en l’afirmació de què tots naveguem en la mateixa mar.I aquesta mar -la mar de la vida- és plena de pirates eventuals a la línia de flotació i de submarins corporatius que et torpedinen l’esquifida canoa on l’escàlem acull el rem de la bona voluntat i el rumb solca escumes clares i honestes. Mirem-la bé aquesta mar. És bonica aquesta mar, aquesta aquarel·la festiva, quan emmarcada en el solstici d’estiu orla l’escuma de les ones del futur i el buf eòlic hissa gallardets voleiant en un cel d’esperança...Aquesta mar tan plena de vostè i de jo -i de tothom- cadascú emproant devers l’Ararat de la seva Arca de salvament- amaga sota la fal·làcia captivadora de les sirenes damunt el carro d’or de Posidó, iracúndies tenebroses dels krakatoes històrics. 