Els llostres són una manifestació visual que, els fenòmens atmosfèrics amb la incidència dels raigs solars, ens ofereixen cada dia. I per partida doble. Sortida i posta de sol. No tot l’any arriben a la més alta configuració d’esplendor visual. Però no podem rebatre el criteri de què són definibles com un dels espectacles més encisadors que tenim a l’aguait.I el cas és que no el sabem aprofitar. O no volem. Tampoc no és una tasca fàcil. Sobretot per un vast sector urbanita que viu immers en la problemàtica estressant de les ciutats d’alt nivell demogràfic.El llostre matutí no es desdiu pas del de l’ocàs quant a qualitat, bellesa i atractiu. Però no ens cau còmode. El prodigi s’inicia en horari incòmode. Massa aviat. Quan la majoria de nosaltres, encara, romanem dins l’escalforeta dels llençols.La posta de l’ocàs se’ns fa més oportuna de contemplar. S’escau en una hora accessible al compromís amb la feina i obligacions i en la que, amb una mica de voluntat d’allunyar-nos de la pressa, podem assaborir-la satisfactòriament. Però les belleses intrínsiques dels llostres no se’ns manifesten massa interessants, possiblement perquè no ens incideixen tant com les adverses. Estem tan pendents -amb l’ai al cor- dels efectes devastadors per excés, de les riuades, ventades i tuti quantti de signe negatiu que ens oblidem d’assaborir-ne la compensació agradable. La sortida i la posta del sol.El perímetre extern de la nostra ciutat permet que els habitatges que hi són ubicats, només que elevin la finestra, ja estan en situació de contemplar el diorama engrescador d’una bellesa exquisida.I per la circumstància de ser ciutat marítima se’ns fa possible de contemplar aquest espectacle gratuït de la natura, en dos aspectes. Mar i muntanya. I com que sempre demanem més, més ens plauria que els dos llostres fossin intercanviables. Però no es pot tenir tot. Llostres
Els llostres són una manifestació visual que, els fenòmens atmosfèrics amb la incidència dels raigs solars, ens ofereixen cada dia.
Els llostres són una manifestació visual que, els fenòmens atmosfèrics amb la incidència dels raigs solars, ens ofereixen cada dia. I per partida doble. Sortida i posta de sol. No tot l’any arriben a la més alta configuració d’esplendor visual. Però no podem rebatre el criteri de què són definibles com un dels espectacles més encisadors que tenim a l’aguait.I el cas és que no el sabem aprofitar. O no volem. Tampoc no és una tasca fàcil. Sobretot per un vast sector urbanita que viu immers en la problemàtica estressant de les ciutats d’alt nivell demogràfic.El llostre matutí no es desdiu pas del de l’ocàs quant a qualitat, bellesa i atractiu. Però no ens cau còmode. El prodigi s’inicia en horari incòmode. Massa aviat. Quan la majoria de nosaltres, encara, romanem dins l’escalforeta dels llençols.La posta de l’ocàs se’ns fa més oportuna de contemplar. S’escau en una hora accessible al compromís amb la feina i obligacions i en la que, amb una mica de voluntat d’allunyar-nos de la pressa, podem assaborir-la satisfactòriament. Però les belleses intrínsiques dels llostres no se’ns manifesten massa interessants, possiblement perquè no ens incideixen tant com les adverses. Estem tan pendents -amb l’ai al cor- dels efectes devastadors per excés, de les riuades, ventades i tuti quantti de signe negatiu que ens oblidem d’assaborir-ne la compensació agradable. La sortida i la posta del sol.El perímetre extern de la nostra ciutat permet que els habitatges que hi són ubicats, només que elevin la finestra, ja estan en situació de contemplar el diorama engrescador d’una bellesa exquisida.I per la circumstància de ser ciutat marítima se’ns fa possible de contemplar aquest espectacle gratuït de la natura, en dos aspectes. Mar i muntanya. I com que sempre demanem més, més ens plauria que els dos llostres fossin intercanviables. Però no es pot tenir tot. 
