Feia un munt d’anys que ni pensava en l’ametller. De sobte, tot mirant a la TV la Volta Ciclista a Mallorca, devora d’Inca, surt un primer pla embellint el pilot de corredors al fons. Clar! L’ametller ja ha florit.Recordo Llavaneres i el Montalt, dues joies maresmenques, on de sempre hi he vist aquest petit arbre de la família de les rosàcies, amic del vent i del respir ample sempre que sigui redossat per la muntanya. Aquesta imatge televisiva no em sobtà gens. Sabia que és un arbre d’origen oriental, però molt conreuat a la mediterrània.Per aquesta causa, les terres de la carena litoral més properes a l’oneig blau de la nostra llenca privilegiada d’El Maresme, estan pigallades d’ametllers. Vegetal que en plena fredorada, ja desplega (com poetitzava el nostre Punsola) la “bandera blanca” de la seva densa florida, talment herald capdavanter de les insígnies primaverals, encara, plegades a la sala de banderes de la natura. És una satisfacció -entremig de tantes percepcions negatives- el fet d’observar la bellesa del paisatge del nostre planeta mirallajada en la màgia de les flors blanques, algunes tènuament rosades, penjades abundosament en les branques, fins i tot, abans que en brollin les fulles...Només cal sortir de la teranyina urbana -monòtona, agressiva, asfixiant- devers les carreteres amigues i sinuoses de l’interior - pròximes a la carícia embrunidora de la mar- i a tomb i tomb de cada turonet -muntanyes russes de la nostra comarca- gaudir del blanc impol·lut orlat per l’organdí rosat -teixit vaporós de la túnica floral de l’ametller.Un vague encanteri sensorial que el vent manyac de llevant, xiulant per entremig del pentagrama de les branques, musica els versos pentasil·làbics originals:L’ametler mirant / aniré esperant / els indicis vagues // cada cop més ferms / que ja a tots els erms / el goig s’entrebanca. // I un jorn qualsevol / al batent del sol / enllà d’una tanca / et veuré guarnit / ametller florit // de floreta blanca. L’ ametller ha florit. Ametller
Feia un munt d’anys que ni pensava en l’ametller...
Feia un munt d’anys que ni pensava en l’ametller. De sobte, tot mirant a la TV la Volta Ciclista a Mallorca, devora d’Inca, surt un primer pla embellint el pilot de corredors al fons. Clar! L’ametller ja ha florit.Recordo Llavaneres i el Montalt, dues joies maresmenques, on de sempre hi he vist aquest petit arbre de la família de les rosàcies, amic del vent i del respir ample sempre que sigui redossat per la muntanya. Aquesta imatge televisiva no em sobtà gens. Sabia que és un arbre d’origen oriental, però molt conreuat a la mediterrània.Per aquesta causa, les terres de la carena litoral més properes a l’oneig blau de la nostra llenca privilegiada d’El Maresme, estan pigallades d’ametllers. Vegetal que en plena fredorada, ja desplega (com poetitzava el nostre Punsola) la “bandera blanca” de la seva densa florida, talment herald capdavanter de les insígnies primaverals, encara, plegades a la sala de banderes de la natura. És una satisfacció -entremig de tantes percepcions negatives- el fet d’observar la bellesa del paisatge del nostre planeta mirallajada en la màgia de les flors blanques, algunes tènuament rosades, penjades abundosament en les branques, fins i tot, abans que en brollin les fulles...Només cal sortir de la teranyina urbana -monòtona, agressiva, asfixiant- devers les carreteres amigues i sinuoses de l’interior - pròximes a la carícia embrunidora de la mar- i a tomb i tomb de cada turonet -muntanyes russes de la nostra comarca- gaudir del blanc impol·lut orlat per l’organdí rosat -teixit vaporós de la túnica floral de l’ametller.Un vague encanteri sensorial que el vent manyac de llevant, xiulant per entremig del pentagrama de les branques, musica els versos pentasil·làbics originals:L’ametler mirant / aniré esperant / els indicis vagues // cada cop més ferms / que ja a tots els erms / el goig s’entrebanca. // I un jorn qualsevol / al batent del sol / enllà d’una tanca / et veuré guarnit / ametller florit // de floreta blanca. L’ ametller ha florit. 
