Quan vol, el cinema -també la televisió- és capaç de presentar-nos mons i vides on voldríem passar fulls sencers de calendari o eternitats caduques. Mons que es contagien de la placidesa de la sala, paisatges asèptics sense fred ni calor ni pudors. Vides resumides amb els bocins més rellevants, obviant les hores grises, l’avorriment de les rutines i les quotidianitats més repetitivament absurdes o fisiològiques. I el so.
De la mà de músiques i sorolls el cinema compta amb el recurs definitiu a l’hora de bastir i de vestir cada moment amb l’emoció adequada: por, tendresa, èxtasi. La vida real, ai, té totes les de perdre quan no té més remei que deixar la seva banda sonora en mans de l’atzar. Potser per modular la vida real, potser per combatre-la, hi ha qui s’abilla amb els auriculars reglamentaris i es compon la seva banda sonora íntima.
Hi ha, però, qui s’entesta a sonoritzar la vida dels altres. Després d’arribar a creure’ns la normalitat de les teles sense espectadors eternament enceses als bars, possiblement ara toca assumir la lògica dels restaurants de fils musicals perennes. Tant li fa si el local rebenta l’aforament i el volum dels comensals s’enlaira fins a fregar el crit; la sintonia es perpetua inalterablement alta.
Voldria pensar que no són manies de vell (encara no!) i que es tracta d’un malestar general, encara que no tothom en sigui conscient. En el seu moment es va estudiar com a l’hivern en els comerços amb temperatures molt altes els clients acabaven marxant aviat perquè els guanyava la sensació d’incomoditat abans no fossin conscients que s’havien de desabrigar.
Potser també arribarà, en general, la no consciència que també el soroll és una invasió de l’espai personal dels altres. Tant de menyspreu, o mofa, com podien provocar en altres temps els lloros a tot drap dels quillos i ara el senyor més tocat i posat o la iaia de torn s’abstreuen en els seus mòbils mentre rebenten la calma dels del seu voltant a cop de missatges de veu i vídeos estridents, sigui dalt l’autobús o a la sala d’espera de l’hospital.
