En un món on tot pretén estar endreçat i catalogat, molt sovint la gent no sap com classificar el poble sirià. Són àrabs? Són moros? Són musulmans? Ulls verds, blaus, rossos, pèl-rojos…! Encara que sembli molt confús només fa falta donar un cop d’ull a la història per entendre-ho.
Des de fa 3.000 anys i fins fa alguns segles, Síria era el centre neuràlgic del comerç mediterrani, punt de confluència de mercaders i caravanes. Per allà han passat moltíssimes cultures i ètnies, coneixements i innovacions. Allà es va crear el primer alfabet de la història, allà es va descobrir el bronze, Síria era la terra on es parlava (i es parla) l’arameu, tots hem sentit anomenar la màgia i la riquesa de Damasc, la cultura i força d’Alep... El poble sirià és d’ànima mediterrània i encara avui està marcat pel passat fenici, emprenedor i amb ànsies de conèixer i aprendre tot allò que trobi al seu abast. Quan em pregunten què són els sirians, això és el que responc: són fenicis.
És clar que no tot són flors i violes, no podem negar que la història moderna no ha tractat gaire bé aquest país. Síria ha estat dominada pels turcs, els anglesos i, en darrer lloc, pels francesos. L’herència francesa, un cop van “alliberar” Síria, és un seguit de dictadures que han potenciat la ignorància, la por i la inestabilitat. Però res d’això havia permès, fins ara, que els sirians abaixessin el cap.
Els hospitals d’occident estan plens de metges sirians, que sovint són els portaveus de les investigacions més avançades. No és estrany que tots vosaltres conegueu algun sirià establert aquí des de fa anys i segurament estareu d’acord amb què sol ser gent molt ben integrada i activa en els diversos àmbits socials. Pel que fa a la religió, fins fa poc a Síria convivien, en perfecta harmonia, cristians i musulmans. És un poble que primer se sent sirià i després ja parlarem de la religió a la qual pertany.
Molts dels refugiats que ja han vingut i que arribaran a Europa, són gent amb estudis, professionals i emprenedors que han hagut de vendre tot el que tenien a Síria per intentar buscar una alternativa a la de simplement sobreviure en un país en guerra. No hem de tenir por de qui vindrà, és gent amb ganes d’integrar-se i formar part de la nostra comunitat. Només hem de procurar tenir les eines i la voluntat necessàries per a fer possible que això passi.
