Fa unes setmanes, Pere Navarro va ser agredit a Terrassa als entorns de la catedral. Alguns van córrer a insinuar que una suposada crispació a Catalunya causada pels corrents independentistes s’està traduint en violència, uns quants ho afirmaven clarament i d’altres, per sort, com companys de partit del mateix agredit, demanaven calma i que no s’extrapolés una acció puntual, del tot condemnable, amb la tensió política que pugui haver-hi al país, quan ni tan sols hi havia indicis que existís vinculació.
Dies després, i amb la víctima comptabilitzada entre els que vinculen l’agressió amb la tensió política, n’hem sentit a parlar ben poc del cas. Sabem que la policia no troba testimonis i que, segons Nació Digital, algunes fonts afirmen que Navarro mostra poc interès a col·laborar. Sembla mentida que una notícia així, que va provocar que fins i tot el ministre de l’interior declarés que també va ser víctima d’una agressió que no va denunciar en el seu dia, pugui desaparèixer tan fàcilment i deixar de ser interessant pel propi protagonista.
Aquesta setmana la presidenta de la Diputació de Lleó ha estat assassinada, acció també rebutjable, evidentment. Per sort, bo i estant en campanya electoral, a ningú se li ha acudit començar a especular sobre possibles autors o mòbils del crim. Vés a saber, encara hauria pogut sortir algun caragirat insinuant possibles vincles amb l’independentisme català. Hagués sorprès menys que algú hagués intentat vendre la teoria que la pobra dona ha estat víctima d’ETA; no seria pas la primera vegada que algú acusa aquesta banda terrorista d’atemptar durant una campanya electoral i no resultés ser cert.
Sort n’hem tingut que la policia ha fet saber prou diligentment que l’autoria podria ser deguda a afers personals. En una democràcia tan joveneta li fan flacs favors les mentides i enganys d’aquest calibre.
Esperem no haver de sentir mai més com una víctima de la violència pateix també les conseqüències d’esdevenir recurs electoral.
