Mataró gaudeix encara, afortunadament, d’aquest punt de ciutat petita en la qual, sortint de casa, vagarejant amunt i avall, resulta habitual topar-se amb algú conegut o simplement saludat (tenint, a més a més, la certesa absoluta que el total d’aquests encontres casuals creixerà de forma proporcional a la urgència que tinguem per completar el nostre recorregut).
Atrapats en aquests temps de virtualització galopant que optem per viure, aquest seguit d’interaccions (encara que es tracti tan sols d’una simple salutació) contribueixen, de forma gairebé imperceptible, a teixir-nos una xarxa social real mínima però importantíssima (no en va, habitualment es defineix la salut com el complet benestar físic, mental i social). Possiblement per aquest motiu, aquest ambient de poble (tan menystingut o perjudicial en altres ocasions), resulta ser un dels aspectes positius que sovint destaquen els mataronins de nova fornada.
Revertint el fil d’aquest pensament, però, ens pot resultar certament intrigant el recompte invers, és a dir, comparar el total de coneguts que ens puguem haver trobat tot ramblejant amb l’enorme quantitat de cares aparentment desconegudes. Rostres amb qui possiblement dia sí dia també coincidim en els nostres desplaçaments urbans.
Tenint en compte que, per molts mataronins que albergui la ciutat i per molt que, modestament, siguin cada cop més els accents forasters que ens visiten, és evident que no és possible que cada passejada la fem realment amb figurants diferents. Potser alguns d’aquests desconeguts, una part ínfima, ens cridarà casualment l’atenció per l’aspecte més insospitat i, mig per atzar, passaran al següent nivell, el dels coneguts de vista. La resta, seguiran als llimbs del nostre llibre de cares.
Així doncs, com deia, resulta un pèl intrigant aquesta sensació de desconèixer-ho tot, fins i tot el rostre, d’algú amb qui podem haver coincidit desenes, centenars, milers de vegades al llarg de la nostra vida. Probablement existeixi l’explicació científica pertinent, alguna mena de mecanisme psicològic, o potser és que anem massa enderiats, o massa distrets, o totes dues coses.
