L’argument
Quan el cos d’Homes de Negre veu com l’Agent K desapareix en el present en morir A mans d’un extraterrestre en el passat, l’Agent J és enviat als anys 60 per evitar-ho.
La Dada
Sota el maquillatge del dolent de la cinta s’hi amaga l’actor i músic Jemaine Clement, estrella de la curta sèrie de culte ‘Flight of the Conchords’.
Diagnòstic
Moltes vegades anar amb les expectatives molt baixes al cinema et dÓna sorpreses. Molt poc s’esperava de Will Smith i l’equip de Men in Black 10 anys després de la segona entrega de la saga. Per sort, aquesta nova entrega, la tercera, recupera aquella aroma de títols d’entreteniment per a tota la família destinats a viure eternament a les ‘tardes de cine’ de TV3 o TVE els dissabtes i diumenges. I això és una cosa bona. Will Smith sap donar al públic el que demana i, en aquesta ocasió, ho fa acompanyat d’un Josh Brolin que s’ho passa bé, resulta i demana més viatges en el temps per visitar-lo altres vegades. Un punt de sentiment, acció, un disseny de personatges que es mou entre el fàstic i l’ingeni i les típiques picades d’ullet a la cultura popular -que donen per alguns dels moments més divertits com la festa a la mítica The Factory o un emotiu moment al camp dels NY Mets-. Un còctel ben estudiat i rodat amb una mà exacta pel mateix director de tota la saga, Barry Sonnenfeld. Juntament amb Brolin -i perdonant el trist paper d’Emma Thompson com a comparsa-, l’ambientació del anys 60 i situar la clau del relat en un fet destacat d’aquella època ajuden a renovar sense caure en la repetició una fórmula que ja funcionava. Un producte entretingut per a tota la família que passa bé sense necessitat de reduir les neurones de l’espectador al mínim.
