L’argument:
Una nau espacial arriba a Johannesburg (Sud-àfrica). Els alienígenes són refugiats del seu propi planeta i vénen en son de pau. Mentre que les organitzacions supranacionals decideixen què fer amb ells, els reclouen en un “camp de refugiats” on sobreviuen en penoses condicions. Els anys passen, i la situació empitjora.
L’anècdota:
District 9 va néixer arrel de la impossibilitat per part de Peter Jackson i el seu apadrinat director Neill Blookamp d’adaptar el popular videojoc Halo allà pel 2006. Problemes corporatius i de producció van aturar el projecte, i van deixar a tots dos sense feina. Tot i això, Jackson va quedar sorprès amb el talent i la feina realitzada per Blookamp, i li va proposar allargar el seu curt de ciència-ficció 'Alive in Joburg' a un llargmetratge de 120 min. 
Diagnòstic:
Retorn a la ciència-ficció dels anys 50 i 60, quan es creava una realitat paral·lela il·lustrada per múltiples eufemismes per tal d’emmascarar una situació social dramàtica. Això és District 9, un drama de ciència-ficció que vol denunciar un conflicte social excessivament comú a molts països de l’hemisferi sud on els refugiats o immigrats són discriminats i rebutjats per la societat. La idea és clara i l’aplicació simple. Film que toca moltes tecles de forma superficial i gairebé totes amb encert, que pot recordar films tan diversos com Hotel Rwanda (2004), La mosca (1986) o Robocop (1987), i que tot i així, sembla nou i diferent. Petites errades de guió i narració, juntament amb la comicitat i hilaritat que destil·la Shartlo Coopley la major part del film, evita que el film sigui rodó. Malgrat això, proposta arriscada, significativa i reivindicativa que dessatura un mercat on actualment abunden efectes especials i acció sorollosa sense sentit.Efectes secundaris:
Deixarà satisfets als fans incondicionals de la ciència-ficció de tota la vida i atraurà espectadors poc assidus a aquest gènere. Tenir kleenex a prop durant el visionat no està de menys.
