"Un article sobre l'Ironman de Hawaii em va canviar la vida"

Entrevistem José Luís Cano, triatleta i entrenador del Centre Natació Mataró

Jose Luis Cano

Subcampió de Catalunya de triatló de llarga distància, t'ho esperaves?

M'esperava estar diputant els primers llocs. Ja havia guanyat en tres edicions anteriors l'Ironcat, però per aquest any ja coneixia l'Albert Jiménez, i sabia que seria difícil, és un competidor molt dur. La intenció era mantenir-se a prop seu durant la prova per intentar lluitar pel campionat.

Com va anar la prova?

Va anar bé. La natació bastant bé, amb un grup de 5-6 triatletes. El circuit en bicilceta el coneixia, és d'anada i tornada, i el temps va ser prou bo, sense que la calor fos molt forta i tampoc gaire vent. Controlant les diferències amb els competidors. A la marató vaig veure que el tercer lloc estava a l'abast i ràpidament vaig superar el qui en aquell moment era el tercer classificat, però quan ja portava una estona, és on em vaig trobar pitjor, malament de forces, sumant-hi un problema a la zona de la tíbia, sense córrer còmode i a partir del quilòmetre 15-20 els objectius ja van passar a ser acabar la cursa i mantenir la tercera posició, que tampoc ho veia del tot clar.

Com és l'entrenament per a una triatló de llarga distància?

Fa molts anys que entreno per a llargues distàncies. Cap a 3 mesos abans de la competició ja comences a entrenar més, amb una mitjana diària de 3 o 4 hores d'entrenament. Sobretot, aprofites el cap de setmana per entrenar més, amb sessions combinades, on hi ha dies de natació i córrer, bicicleta i una mica de natació o atletisme. El que mai es fan són les tirades senceres, perquè si no et rebentaries als entrenaments. A més a més, jo tinc sort que faig d'entrenador de triatló del Centre, així que m'és molt més fàcil poder entrenar tanta estona.

La prova és més dura físicament o mentalment?

Realment, les dues coses. Tot i que inicialment sempre és més dura mentalment, quan penses tot el que et queda. Al final de la cursa es gira la truita, i els problemes físics es comencen a imposar als mentals. Mentalment has de ser una persona molt dura, tot i que ja ho has hagut d'entrenar anteriorment, tot i això, les dues facetes van molt lligades. Com he dit, s'ha d'entrenar, perquè si no seria molt més complicat.

Com vas decidir fer el salt a la llarga distància?

Jo sóc dels triatletes pioners a Catalunya, ja fa 30 anys que faig triatlons. Venia del món del ciclisme, i em vaig animar a fer triatló a través d'un article d'una revista de ciclisme de l'Ironman de Hawaii. Va ser amor a primera vista, jo vull fer-ho, em vaig dir. Aquell dia, no m'ho imaginava, però aquell article em va canviar la vida, i actualment ja hi he estat tres vegades a l'Ironman de Hawaii. Això sí, al principi eren triatlons més curtes i durant 3 anys em vaig anar preparant, augmentant distàncies, per a participar en la meva primera prova de distància ironman, que va ser al 94 a Málaga. Posteriorment vaig patir una lesió i no va poder ser fins al 96 que vaig tornar a córrer un Ironman, aquest cop sí que puntuable, al 96 a Lanzarote que em va valer per a classificar-me per primer cop per a la prova de Hawaii. Amb 19 anys no podia fer ironmans, i amb l'edat, amb 27-28 anys ho vaig aconseguir.

Quantes ironmans acostumes a fer per temporada?

El més normal és fer-ne un parell per temporada, però hi ha alguns anys que se'n poden arribar a fer tres o quatre. És una disciplina molt dura, i el cos necessita força temps per a recuperar-se completament de l'esforç que es realitza.

Fa molts anys que ets al CNM, competint, entrenant i promocionant la triatló i la secció del club?

Jo vaig començar d'entrenador l'any 98, al principi era un grup molt popular, més que competitiu, de diversió. Evolucionant cap a més competitiu disputant la lliga catalana i a nivell nacional. Actualment, el grup cada vegada és més jove i el nivell és més bo, analitzant com entrenen els nois, fixant-se en els aspectes concrets per poder assolir els nous objectius que han d'anar tenint, cada cop més ambiciosos.

El diumenge va ser la Triatló Ciutat de Mataró. Com la valores?

Ha estat un cap de setmana bastant frenètic, perquè fins divendres vaig estar organitzant la triatló de Mataró, dissabte vaig anar a competir a l'Ironcat i diumenge, novament amb l'organització de la triatló de la ciutat. De fet, la valoració, pel que fa a organització és molt positiva. Tot va anar molt bé. La part menys positiva és que hem baixat una mica de participació, pel fet que hi havia moltes triatlons a nivell català. S'ha de promocionar millor la prova per recuperar participants d'edicions anteriors.