Al món de l'esport acostumem a pensar només en aquells que reben els focus d'atenció: els esportistes, siguin més o menys professionals. De vegades, obrim una mica l'angular i ens fixem en els entrenadors –que alguna vegada fins i tot passen per davant dels esportistes, com seria el cas de Guardiola o Mourinho– i en el cos tècnic que dona consistència a l'equip.
Però allunyem-nos una mica del terreny de joc. Just avui rebíem la notícia de la renovació del patrocinador principal del waterpolo i el tennis taula del CN Mataró. Una de les diverses empreses que aposten per l'esport i decideix lligar el seu nom a un club de casa nostra. Un suport vital per a tots aquests clubs i equips, que saben que sense un patrocinador que els doni nom, competir al nivell que ho fan no seria possible. El dia que veieu samarretes sense "tacar" aquí a casa nostra, preocupeu-vos del futur d'aquell esport.
Però ja que hem fet esment als patrocinadors, també hem de recordar que hi ha altres actors de repartiment sense els quals la "pel·lícula" de cada cap de setmana no funcionaria. Un nodrit repartiment que, com els jugadors, també s'equivoquen, i n'hi ha de millors i pitjors, però que repassarem en la seva versió més idíl·lica.
Comencem pels directius que fan que els clubs rutllin i en garanteixen l'estabilitat. Els familiars, que donen suport moral, logístic i el que calgui. Els metges i fisioterapeutes que cuiden dels mals i dels cossos dels esportistes. Els polítics que aconsegueixen finançament per construir noves instal·lacions i mantenir les que ja hi ha. I no ens oblidem dels àrbitres i jutges, que s'esforcen per impartir justícia. Bé d'aquests últims sí que ens en recordem, però massa sovint quan no acaben de fer les coses bé. I tanquen el cercle els aficionats, sense els quals l'esport de competició no té massa sentit.
