Ja fa un mes que tenim tot el món centrat en els campionats de futbol de seleccions (amb excepció de la final de l'NBA fins fa una setmana). Entre la Copa Amèrica Centenario, que la passada matinada de diumenge a dilluns va arribar a la seva fi al MetLife Stadium de Nova York; i l'Eurocopa de futbol que es disputa a França, tenim el dia ocupat. Sobretot aquesta última està destacant principalment pel seu baix nivell futbolístic.
A excepció de molt pocs enfrontaments, la competició està brindant una gran quantitat de partits molt i molt avorrits, on només la revolució de les seleccions petites, amb l'especial menció d'Islàndia, que s'ha classificat pels quarts després d'eliminar a Anglaterra, salva el trist espectacle que s'està veient.
Entre migdiada i migdiada produïda pels soporífers partits en terres franceses, molts esportistes, molt menys mediàtics, això sí, es disputaven, i encara es disputen, plaça pels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Molts d'ells són espanyols que han aconseguit grandíssimes gestes per arribar-hi, però que les televisions estatals no han pogut destinar més que algun segon perdut per completar blocs esportius entre reportatge de l'Eurocopa i reportatge de l'Eurocopa.
Primer va ser la selecció de bàsquet femení, classificada després d'un magnífic torneig preolímpic, després va ser el torn del rugbi a 7 masculí, on totalment contra pronòstic i amb un assaig amb el temps complert, també es van sumar a tots aquells esportistes classificats. Finalment va ser el torn del rugbi a 7 femení, que també serà als Jocs amb un grandíssim treball al darrere, tot i que ni sabíem de la seva existència.
La selecció espanyola de futbol, que semblava que tornava a oferir bon joc, es va apagar davant Croàcia i Itàlia, molt superior al seu duel de vuitens, ja l'han enviat cap a casa. Potser ara, tots aquells que només existeixen durant dues setmanes cada 4 anys, poden tornar a tenir una mica més de protagonisme.
