Roland Garros. El pati de Rafa Nadal, la pista on Sergi Bruguera es va fer gran. Sense oblidar noms com Carlos Moyà, Juan Carlos Ferrero o el mateix Albert Costa, que també van fer-se amb el torneig parisenc. De fet, el nom de Costa és el que més paral·lelisme té amb la realitat actual on hi tenim un mataroní, Albert Ramos, esperant per disputar els quarts de final d'un Grand Slam contra Stansilas Wawrinka, el vigent campió del torneig. La competitivitat del tennis actual però, no és la de fa 15 anys, i per si Wawrinka no fos un adversari prou contundent, probablement esperin Andy Murray i Novak Djokovic. Pràcticament res.
Passi el que passi al final, el tennis és un esport complicat i molt exigent en tots els sentits. Físicament és indubtable, amb entrenaments pràcticament cada dia, als que hem de sumar les sessions d'acondicionament físic amb hores i hores de gimnàs.
Però el repte passa per la preparació mental en afrontar el dia a dia de competició, i més quan parlem d'un tennista top50 de l'ATP que, a diferència del que ha anat gaudint en totes les altres categories, la seva quotidianitat passa per acostumar-se a caure en les dues primeres rondes dels grans tornejos que disputa. Guanyadors que, tot de cop, perden l'estatus i han de mantenir-se prou motivats sempre, per seguir entrenant amb la mateixa intensitat i duresa per quan arriba una circumstància com la d'aquest Roland Garros, no permetre que el cap els jugui una mala passada, resignant-se a la primera mala situació on es troben al llarg d'un partit i campionat.
L'Albert, segons hem pogut llegir en diversos mitjans, sent coneixedor de les seves, a priori, possibilitats, tenia programat assistir a la festa d'aniversari del seu pare aquest passat cap de setmana. Ho ha hagut de suspendre per un motiu de pes. I de regal, té molt a prop disputar els Jocs Olímpics de Rio.
