Els valors d'avui

En el top-ten de les revistes més seguides a Twitter hi ha ‘Valors’. Per tant, la publicació, un espai de debat i reflexió al voltant dels valors, en una posició excel·lent en un entorn mediàtic que, a primera vista, podria semblar contradictori. I a més a més, arriba al número 100. Cap tonteria. Immersos en una crisi social i econòmica, cal submergir-se en l’anàlisi de la nostra quotidianitat per descobrir-hi molts valors ja plasmats al llarg d’aquests 100 celebrats números.

Deu anys després que nasqués la revista ‘Valors’, els seus responsables i lectors en commemoren els primers cent números. No té importància sols per la xifra, sinó pel que representa. Joan Salicrú, codirector de la mensualitat al costat de Maria Coll, afirma que “estem molt satisfets perquè arribar al número 100 amb una publicació en una llengua minoritària com és el català i amb un tema com el nostre, té molt mèrit”.

“Hi ha més valors i maneres de viure que mai”

•Actualitzar-seUna temàtica, els valors, que a ulls de molts, són aspectes antiquats de la nostra societat. Però Salicrú assegura que això no té perquè ser així. Amb el pas del temps i l’aparició de noves tecnologies, la revista s’ha anat adaptant a les circumstàncies del moment i s’ha capbussat en el món 2.0, convertint-se en una publicació multiplataforma que ha diversificat els seus continguts amb l’objectiu d’obrir-se a nous públics. Aquesta evolució és el resultat de 100 números, de centenars d’hores de dedicació que han de permetre tractar “la complexitat del missatge, que implica molta rigorositat i professionalitat”. Per tant, actualitzar els valors seria el titular i, segons Salicrú, “trencar les barreres i portar els valors a la xarxa i propiciar-ne la reflexió”, la fórmula per aconseguir-ho.

•Llarg camí

L’aventura va començar fa molts més anys. Joan Salicrú i Maria Coll eren els responsables del butlletí parroquial de Sant Josep i, després, d’una revista de la parròquies a Mataró. Així, mitjançant el tractament de temàtiques estretament lligades a l’Església, van començar a parlar de valors: de la solidaritat o dels valors implícits a les Santes. En aquest sentit, Salicrú recorda que “periodísticament va anar creixent la inquietud per veure què hi havia més enllà. Per la nostra idiosincràsia, buscàvem els perquès i els valors que hi havia a cada història”. I a partir d’aquí, “vam anar veient que ens interessaven els valors que hi havia darrere les coses, independentment de la seva vinculació a la mentalitat eclesiàstica”. Naixia ‘Valors’. “Sense renegar de l’origen”, tal com apunta Salicrú, s’ha anat evolucionant i buscant nous públics. Des d’un principi, van confiar en què els continguts que oferien interessaven a un ampli segment de població: “hi ha aquest mínim de valors comuns i ètics que molta gent comparteix”. Per això, malgrat que en algunes situacions sí que hi ha un lligam amb l’àmbit eclesiàstic, s’han tractat valors com la reconciliació a través del conflicte armat al País Basc.

•Part d’un corpus

Pot semblar que el tema dels valors està poc explotat, que no es treballa. Però no és cert. Al voltant d’aquests ítems hi ha moltes institucions que hi dediquen esforços com la Fundació Espavila de Granollers, el CCCB, la Fundació Jaume Bofill, l’Observatori de Valors i algunes universitats catalanes. Això fa que la revista “estigui en un ecosistema que no està gaire treballat, però que conté força actors i nosaltres en som un més”. Entre tots, s’ha format un corpus del qual la revista n’és la difusora. “Volem que ens diferenciï el fet de ser un mitjà de comunicació i que això ens permeti arribar al màxim de gent”, puntualitza Salicrú, que afegeix que “cada valor és molt planer perquè tothom el viu en la seva quotidianitat i nosaltres podem arribar a tocar la gent, mentre que els altres es mouen en una esfera més elitista”.

Volem actualitzar els valors i propiciar-ne la           reflexió a la xarxa

•“Més valors que mai”La protagonista del número 100 de la revista ‘Valors’, Victòria Camps – catedràtica  d’Ètica de la UAB – assegurava a l’estiu a La Vanguardia que “la crisi econòmica i el neoliberalisme han accentuat el que mai havia de ser una prioritat: l’egoisme, el consumisme i l’individualisme”. I per això, reclamava que “cal recuperar els valors ètics, encara que n’existeixen també de socials o econòmics”.Una de les funcions primordials de la revista és proporcionar les eines necessàries per obrir la reflexió al voltant d’aquests valors ètics. Es pretén ajudar a identificar la pluralitat de valors existents a la societat catalana alhora de repensar els clàssics i desenvolupar els nous. Tanmateix, no és fàcil tenint en compte la suposada crisi moral que la societat moderna està vivint. Una crisi que Salicrú entén com a una fase més d’un procés evolutiu llarg: “hi ha valors que es recuperen i d’altres valors nous que apareixen i adquireixen rellevància i tot plegat genera molta confusió”. Ara bé, segons el periodista “hi ha més valors que mai perquè hi ha més propostes de viure que mai”. Un fet que, per tant, dóna entitat i una funció divulgativa a la revista.

•Nous horitzons

Adaptar-se és un dels factors que determinen l’èxit de qualsevol projecte. Per això, ‘Valors’ va iniciar-se a Mataró per després traspassar fronteres i ampliar-se a tot Catalunya. Una manera d’apropar-se a nous públics, igual que ho han fet ara introduint-se en el món 2.0. Facebook i Twitter ajuden a tenir feedback amb l’audiència i a generar debat en un entorn virtual. La darrera proposta és el programa de ràdio ‘Valors a l’alça’, que s’emet cada dissabte d’onze a dotze de la nit a Mataró Ràdio i a La Xarxa – per tot Catalunya. Un conjunt de continguts en diversos formats que s’agrupen a la seva web.

El repte, ara, és seguir avançant. Crear aplicacions per Ipad i tauletes és un objectiu. Salicrú explica que també “tenim la voluntat de publicar alguns continguts també en castellà i estudiar amb quines plataformes els podem vendre o impulsar per seguir ampliant el nostre públic, sobretot l’hispànic”.

•Ètica i evolució100 números. Una publicació més actual i vigent que mai segons la revista, des d’on expliquen que “en aquests moments ja ens veiem en cor d’afirmar que la premissa de la suposada desaparició dels valors a la nostra societat, és falsa. La idea de la ‘crisi dels valors’ remet, per tant, no a la seva inexistència sinó a la pluralització”.

“PETITS EXEMPLES” Xavier Manté. Columna ‘Contravalors’El mataroní Xavier Manté, col·laborador habitual, veu en Mataró una ciutat que ha crescut al voltant d’uns valors avui vigents: “som una ciutat sense grans indústries, grans emprenedors ni grans personatges però sí de petits i mitjans exemples en tots tres aspectes, cosa que és suficient per anar bastint una societat cohesionada, sense massa diferències i amb un ric teixit associatiu”. I en conseqüència, Manté veu com la revista pot incidir directament: “ens sentim compromesos en accions a favor de la solidaritat entre els veïns de la ciutat sense esperar l’excel·lència ni l’acció espectacular”. 

NEGATS A BARCELONA Francesc Grané, columnistaFrancesc Grané és també col·laborador habitual de la revista amb una columna mensual. També mataroní, mira enrere i veu com “històricament, la ciutat ha tingut iniciatives individuals intel·ligents que s’han vist aturades per contextos i actituds autodestructives on es penalitzava el que avui es coneix com l’emprenedoria”. I en aquest aspecte, Grané veu com “la societat mataronina s’ha definit per negació a Barcelona, a una proximitat. I la Revista Valors ha iniciat un esforç molt notable per trencar el tradicional aïllacionisme mataroní, obrint i creant xarxes de coneixement amb la resta del país”.

DESAPERCEBUTS Joan Salicrú, codirector de ‘Valors’Salicrú proposa un replantejament dels valors que hi ha a Mataró: pensar quins valors es tenen i quins i no. Opina que “la mentalitat del tèxtil és la viva imatge de la ciutat. L’etapa del tèxtil va ser un continu, lineal, sense cap exclamació. La constància està molt bé i la tenacitat també, però ens falta un punt de descarats. Som una ciutat potent”. I en aquest sentit, considera que una solució podria ser que “caldria traslladar part de l’activitat intel·lectual a Mataró, no tot ha d’estar centralitzat a Barcelona”.  

EspecialEl número 100 compta amb una extensa entrevista a Victòria Camps, Premi Nacional d’Assaig 2012, una conversa amb el filòsof José Antonio Marina i articles d’altres intel·lectuals com són Francesc Torralba i Begoña Román. D’altra banda, el dia 22, el TecnoCampus acollirà una conferència a càrrec d’Àlex Rovira, filòsof i escriptor, coautor amb Francesc Miralles de ‘El Mapa del Tresor’.Poc abans de Sant Jordi, ‘Valors’ traurà un llibre amb editorial Proteus que inclou entrevistes a deu personatges de la talla de Judith Mascó, Ana María Matute, Iñaki Gabilondo o Roser Capdevila, que demostren que, mitjançant els valors, es pot tenir èxit.