Els pares de Ferran Camps volien que el seu fill practiqués algun esport. Havien provat ping-pong, volei, bàsquet... Aquest últim esport el va practicar un temps al Centre Catòlic. “Veia que al costat hi havia la Sala Cabanyes i un dia vaig veure que hi havia un rètol que es feien unes classes i vaig pensar que era el que volia, en comptes d’anar recte i al fons, vaig anar a la dreta i allà va ser on va començar tot”, diu Ferran Camps.
La seva trajectòria en el teatre amateur va començar fent els cursos de teatre que s’impartien a la Sala Cabanyes. A més, hi va entrar sol i per iniciativa pròpia. “El handicap que té la Sala, que és com ho veu la gent de fora, és que és un grup molt tancat, molt familiar i jo vaig entrar sol, a l’aventura”, diu Camps. De seguida s’hi va integrar i durant molts anys ha participat en l’obra nadalenca Els Pastorets. “Portava moltíssims anys fent Els Pastorets fins que vaig fer el Naïm, que per a mi ha estat el personatge clau del teatre amateur i de la Sala, l’he portat sempre a dins i he estat deu anys fent aquest paper, me l’estimo molt”, confessa Ferran Camps.
Però en el darrer canvi de director, li van proposar fer un altre personatge en una versió d’Els Pastorets que no el convencia del tot, no era la seva idea d’obra nadalenca ideal. Així doncs, l’actor amateur va preferir deixar l’obra i aprofitar per dedicar-se més a la família. En aquest temps, Camps sempre ha seguit vinculat a la Sala Cabanyes. Aquest any –i el que ve segur– li han proposat dirigir aquesta gran producció. Ha acceptat per l’orgull d’estar al capdavant d’una obra Patrimoni Cultural de la Ciutat des del 81 i perquè això li permet expressar el seu punt de vista: “He cregut que ara és el moment de fer-ho, de dir com crec jo que han de ser Els Pastorets”, confessa.
“Són els que són”“No podem fer que Els Pastorets vagin tots amb texans”Els Pastorets sota la direcció de Ferran Camps tornaran força als seus orígens. El director creu que hi ha coses de l’obra que no han de canviar: “Crec que Els Pastorets haurien de seguir com sempre, són els que són i tampoc podem fer que vagin tots amb texans”, considera el nou director de la representació nadalenca. A més, està convençut que molta gent vol veure el que ha vist sempre. “La gent vol veure una obra que depèn del moment fins i tot sigui rococó, crec que s’havia de recuperar el que havia estat”, afirma Ferran Camps, que és un dels directors més joves que ha encapçalat aquesta obra. Ara bé, el contingut clàssic no està renyit amb uns efectes especials ben moderns que fins i tot aconsegueixen que plogui a l’escenari.
Apunts
Defineix-teUna persona molt sincera, molt honesta, amb la veritat per davant, molt amic dels meus amics. Per ser així m’he endut patacades.Un llibre “L’arqueòleg”, de Martí GironellUna pel·lículaAlguna de Tim Burton, “Eduardo Manos Tijeras” Un viatgeNoruegaUn personatgeEn Naïm, sens dubteUn somniQue segueixi sempre el teatre amateur, que el fem per amor a l’art i sense cobrar ni un duro
