Salvador Riera és enginyer industrial. “He arribat gairebé al cim, vaig ser adjunt de gerent d’una empresa important”, explica. Però la seva vida va fer un gir de 360 graus. “Notava que anava perdent l’escriptura i que no entenia la lletra, no escrivia bé”, diu Riera. Fins i tot el van arribar a operar del canell, pensant que era un problema dels tendons. “Després de l’operació seguia igual i un savi metge va dir que jo no tenia res al canell i que només tenia dues opcions: enviar-me al neuròleg o al psiquiatra”. Després de més d’un any de “pelegrinatge” per hospitals i unitats mèdiques, Salvador Riera va tenir un diagnòstic correcte: Parkinson.
“En aquell moment se t’enfonsa tot, el que fas és entrar a internet i començar a buscar coses, què serà, què em passarà...”, confessa Riera. Reconeix que a la feina ha tingut molta sort. “Aquest diagnòstic en una empresa significa anar-te’n al carrer o anar-te’n a un racó. El meu cas, que és excepcional, l’empresa va canviar per mi, es va adaptar a mi”, diu Salvador Riera. D’aquesta manera, va poder continuar desenvolupant la seva activitat laboral fins que la malaltia li va permetre. Salvador Riera té un esperit lluitador i resistent. “Vaig dir-li a la malaltia, que ella està aquí, però jo també”, diu, i afegeix que quan els metges li van recomanar que havia de fer Sudokus, ell va dir que no, que faria equacions diferencials per mantenir el cervell actiu. “Tot i que pugui tenir cert control, la malaltia va evolucionant, hi ha un moment que la malaltia et diu “fins aquí has arribat, ara has d’aturar-te" i en aquell moment vaig potenciar les coses que sortien de dins”, afirma Salvador Riera. La Poesia i la fotografia s’han convertit en l’activitat de Riera, que ha guanyat diversos premis en ambdues especialitats.
“No ho diuen”
“És un estigma que el Parkinson sigui un home gran que tremola”Una de les primeres coses que va fer Salvador Riera en saber que tenia Parkinson, va ser dirigir-se a l’Associació de Malalts de Parkinson del Maresme. Avui dia n’és el secretari. Després de conviure deu anys amb la malaltia, la coneix molt. “L’estigma del Parkinson és pensar que és una persona gran que tremola i jo sóc una persona jove que no tremola, que senzillament quedo rígid”, declara Riera. Afegeix que no hi ha dos malalts de Parkinson iguals i que la malaltia es coneix poc, en part, pels propis malalts: “Hi ha molta gent famosa que té Parkinson i no ho diu perquè per fora no se’ls nota”. Reconeix que és dur explicar-ho, però que cal fer aquest pas per aconseguir més mitjans per poder lluitar contra aquesta malaltia neurodegenerativa.
Apunts
Defineix-teUna persona que lluita dia a diaUn llibre“Jo confesso”, de Jaume CabréUna pel·lícula“El nom de la rosa”, de Jean-Jacques AnnaudUn viatgeItàliaUna activitatLa poesiaUn somniQue s’arribés a aturar la malaltia
