Pep Llauder està jubilat, però és un home actiu i ple d’energia. De fet, durant l’etapa laboral de la seva vida era animador sociocultural “amb títol”. Va treballar en diferents regidories de l’Ajuntament de Mataró i durant un temps a l’Ajuntament de Girona. “En els llocs on he estat m’han deixat tocar moltes tecles: he estat a serveis socials, a joventut, a cultura...”, explica Llauder. La darrera àrea en la que va treballar és Benestar Social al Centre Cívic de Cerdanyola.
En una ocasió, Carme Maltes, en aquell moment cap de personal de l’Ajuntament de Mataró, li va proposar que es dediqués a la gent gran, oferint-li carta blanca per a fer i desfer. “Vaig començar a treballar amb un polític a qui li venia grossa la feina i després amb un altre amb el que va passar el mateix, i així fins a quatre polítics”, assegura el president de l’entitat del parc. Aquells fracassos van animar Llauder que, justament en aquella època, va arribar a la jubilació.Va ser justament quan l’Ajuntament va concedir un nou edifici a la gent gran que abans es reunia a la barraqueta del negrito de l’antic parc Central. “El president que hi havia llavors em va demanar que els donés un cop de mà perquè deia que no se’n sortirien amb un edifici tan gran”, recorda Pep Llauder, que en aquell moment no es va voler comprometre del tot. “Però em vaig anar engrescant, engrescant i va arribar un punt que quan duia un any vaig proposar fer una junta ben feta, els estatuts...”, afirma Llauder. Així ho van fer, i el Casal de la Gent Gran del Parc va esdevenir una entitat amb totes les lletres. En aquell punt, van demanar a Pep Llauder que agafés les regnes de l’associació, i encara no les ha deixat anar, nou anys després, ens els que han passat moltes coses i s’ha treballat molt.
“Recursos insuficients”
“La gent gran activa no té programa polític d’actuació”, afirma Pep LlauderFa onze anys que Pep Llauder treballa amb i per a la gent gran. Però considera que, malauradament, hi ha deixadesa per part de les institucions públiques. “Hi hauria d’haver una línia d’actuació, de treball comú. Teòricament diuen que sí que hi és però a la pràctica no és veritat”, denuncia Llauder. Això provoca que hi hagi una manca de recursos vers aquest col·lectiu. “Se’ls ha dotat d’alguns edificis però penso que hi ha molt pocs recursos”, assegura el President del Casal de la Gent Gran del Parc. A més, Llauder alerta d’un element agreujant a la manca de recursos: “La gent gran és un col·lectiu que està creixent en quantitat”, explica. A més, creu que la Llei de Dependència, que és necessària, deixa de banda la gent gran que es pot valer per si mateixa.
APUNTS
Defineix-teSóc un tastaolletes i molt sentimentalUn llibre“Kim de la Índia”, de Rudyard KiplingUna pel·lícula“Missing”, de Constantin Costa-GavrasUn viatgeVaig anar a Rússia i em va agradar moltíssimUna edatDels 50 en amuntUn somniMai he fet previsions pel futur, estic bé així i m’agradaria continuar com fins ara
