Diari del Cruïlla, segona setmana. Quin festival que estem tenint aquest any! El diumenge passat va tenir el seu punt ja quasi religiós, amb el concert d’Omara Portuondo. Va ser una adoració al mite, una rendició a la dona, un encanteri amb la veu. La cubana té ni més ni menys que 77 anys.
Però la bona música no entén d’edats i menys si a la cirereta l’acompanya un pastís de gust deliciós. El conjunt del concert va ser gran. La Barcelona Big Latin Ensemble que ha armat Ramon Escalé en producció de la mateixa Casa de la Música Popular va mostrar-se com una banda majúscula, boníssima. Al contrari que a can Barça, aquí la suma de cracs va donar victòria. I si a sobre la Portuondo està al nivell sublim de diumenge s’entén que la vetllada, seguida per unes 1200 persones, fos encisadora.La pluja no pot amb el concertLa pluja va estar a punt de negar un dels plats forts del festival però fins i tot les quatre gotes que van empipar les primeres peces de la Barcelona Big Latin Ensemble no van tenir més remei que callar quan va arribar la Portuondo.
La cubana, solemne i autèntica, va fer-se seu el públic a la quarta nota i va guiar un concert que sols ve pecar de brevetat, en tot cas lògica si s’atén a l’edat de l’artista. Secundada pel seu guitarrista personal i per tota la BBLE en una escena apologètica del bon gust, Omara Portuondo va brillar a cops de coratge musical i delicadesa de matisos.
Va ser genial la ‘Canción de cuna para dormir a un negrito’ però la comunió amb el públic ja va ser total amb les ‘Dos Gardenias’ i el ‘Bésame mucho’ dos clàssics brodats per la cubana.Ocasió única?Portuondo que va encantar la gent que va acabar havent-se d’aixecar de forma reiterada de les seves cadires, va acomiadar-se amb un “Hasta otre ocasión”. El cert és que serà difícil. Igual que de difícil que de recomanable i és que molta de la gent a la sortida comentava l’ocasió viscuda com històrica. Per aquesta cubana que per edat hauria de jubilar-se però que per art és jove, per la Big Latin Ensemble d’aquest Escalé convertit en mussa musical de la ciutat i perquè per un cop la bona música, aquí a la ciutat, va guanyar-li la partida a la pluja.
