Standstill, la conciliació entre el punk i la delicadesa

Mentre la meitat del país seia davant la televisió esperant el Chiki chiki, la sala Clap acollia dissabte passat un concert, aquest sí de veritat, de la mà dels Standstill. Malgrat la pluja i la dubtosa competència, el grup de Barcelona va superar i amb bona nota la seva cita amb Mataró. Els Standill van venir per presentar el seu darrer disc titulat “Viva la guerra”, un treball que els va donar per bona part del concert, sense que els barcelonins haguéssin de recórrer com sol passar a la majoria dels concerts, a vells temes emblemàtics. I és que l’àlbum, al mercat des del 2006, s’ha cultivat ja els seus propis seguidors, uns fans que dissabte corejaven sense reserves alguns dels temes més populars del disc com “Aire” o “1,2,3 Sol”. Els Standstill Standstill, la conciliació entre el punk i la delicadesa i potents de les peces més hardcore. El que podria ser un veritable desastre per a l’oïda es converteix però en la fórmula perfecte per als amants de l’indie rock més genuí i els punks no convençuts. La veu, juga en aquest joc un rol molt particular ja que es converteix en un instrument més difuminat entre les guitarres i les distorcions, molt presents en el directe dels Standstill. Però si algú s’endú la palma, aquest és el bateria, una descàrrega d’energia sense interrupció que enllaça de manera magistral tot el concert. La nota negativa la van posar els del so amb un volum desmesurat que molestava als qui estaven prop de l’escenari sense poder discernir el que escoltaven.Deu anys sobre els escenarisStandstill va néixer l’any 1997 de la ma d’un grup de joves que volien passar-s’ho bé imitant els grans del punk. Deu anys més tard, poc queda d’aquell projecte i els Standstill ja tenen un nom propi. La llarga trajectòria sobre els escenaris s’evidencia en cadascun dels seus temes per la facilitat d’enganxar el públic amb  una sintonia molt personal, un directe en el que sobren les presentacions ja que flueix per sí sol.