La Sala Clap acull dissabte una d’aquelles cites que no necessiten presentació: Quique González. Ha passat de tocar als bars més mediocres de Madrid fins a esgotar les entrades al Sant Jordi. I tot sense vendre mai l’ànima a les poderoses discogràfiques. Una trajectòria que deixa en el camí ni més ni menys que set treballs. L’últim d’ells porta per títol “Avería y rendición” i és al mateix temps l’essència i la maduresa del cantant en un sol enregistrament. Influència del rock dels 70’Quique, acompanyat per la seva fidel “Aristocracia del barrio”, ens deleitarà demà amb els nous temes sense descuidar algunes perles dels discs anteriors. Unes cançons que tenen com a denominador comú una dosi infinita de senzillesa i un toc rocker fruit de la seva influència marcada per alguns grans com Bob Dylan o Neil Young.
Parlem amb Quique González
Què significa actuar en llocs petits com el Clap després de trepitjar el Sant Jordi?Crec que és més el meu lloc, pel tipus de música que fem. M’agrada tocar especialment en teatres i sales, l’acústica és molt millor.Què podrem escoltar demà?En les dues hores de concert, hi ha temps de tot. Sobretot presentarem els temes de l’últim disc, però també tocarem vells temes.Quina acollida està tenint aquest darrer disc?Molt bona, tant en les vendes com en els concerts, ha tingut molt bones crítiques i estem molt contents per com estan anant les coses.Tindrem el Quique més rocker o la vessant més acústica? El concert té un format de banda de rock, però evidentment també hi haurà moments més íntims.Algun nou disc a la vista?De moment estem tocant però també estic escrivint noves cançons i suposo que de cara a l’any que ve ja sortirà alguna cosa.
La Cita Quique González & l’Aristocracia del barrioDissabte 17 de maig a les 22h. Sala ClapPreu únic: 20€
