Somreien de satisfacció i amb raó la gent de Big Sam Hal·ler Quartet Jazz. Els acompanyaven dues-centes persones que van fer penjar el “no hi ha entrades” al Casal de l’Aliança. Era el quart concert, el darrer del cicle, i s’anunciava que el que venia era etiqueta negra, denominació d’origen, garantia de qualitat. Als presagis no els faltava un gram de certesa, quin concert de jazz! Des del Duke Ellington d’inici a la finalització amb estàndards d’improvització, amb la gent dreta, aplaudint enfervorida. Feia falta una imatge així a casa nostra. “Per ser Mataró, que gran!” em deia un habitual de la música local. Segurament aquesta va ser la millor de les notícies, realment. Per ser Mataró va ser grandiós, en efecte.Perquè el trio de Nono Fernández va brillar des d’inici. La simbiosi impressionant entre els tres artistassos que hi havia sobre l’escenari va dur el concert a un viatge a través de tonalitats jazzístiques clàssiques brodades. Si alguna cosa ha tingut el “Nits de Jazz” és que ha estat un tastet de formes de fer, de mostres del panorama que hi ha. Ara bé, el darrer tro de la traca va silenciar de cop la resta. Les virgueries que van arribar a fer els tres monstres armats de piano –fi, sutil– bateria en mesura exacte i el gran contrabaix del propi Nono, que se’l va veure gaudir tan o més que la pròpia gent.
Continuarà...El final d’un concert allargat per reclam popular va sonar a punt i seguit en el si d’aquest cicle musical. El President de Big Sam Hal·ler Quartet Jazz, Pere Pons, va dir des de l’escenari que el futur de l’entitat i el cicle és com una pel·lícula de suspens, que en el moment àlgid apareix un “continuarà”. Que així sigui. Perquè després del nivell exposat per Nono Fernández, l’Aliança ja no és un casalot vell sinó un senyor club i la gent que li pugui agradar de què va aquesta copla –inclús els que es van quedar fora– tindran aviat bones noves. Mentrestant queda gaudir del regust del cava que va córrer i d’una música que va deixar tothom tocat. Per a bé.
+ El tacte dels músics amb els instruments, exquisit.- Llàstima que hi hagués qui es quedés fora.
