Com s’anunciava, el cicle “Nits de Jazz” va estrenar-se dijous passat proposant un format inusitat a la capital del Maresme. Cert és que no cal descobrir ara el Casal de l’Aliança, que de jazz ja se’n tocava a altres llocs, però la iniciativa de la fervent associació Big Sam Hal·ler Quartet Jazz va més enllà, una mica més enllà, i pot acabar força més enllà.
Només entrar, un es trobava tauletes de club de jazz, espelmes, patates fregides. Et servien copa de cava. I a mesura que el jazz embriagava el centenar llarg d’assistents –escarxofats i contents, per l’aparença que feien– a un li servien delícies i comoditats en forma de furits secs, pastes i cruixents dolços. No era un àpat sinó un aperitiu amb el gust del jazz inundant un espai acollidor, intimista i re-descobert a un gènere, el d’aquests concerts, que semblen tenir d’entrada acceptació. El boca-orella podria fer-ne pujar ara, encara més, la cotització.
Un Joan Díaz Trio de gran nivell“Nits de Jazz” s’estrenava i ho volia fer donant bona impressió. Melòmans del jazz no en van faltar, curiosos i públic general tampoc. Tots els ingredients, suficient calor humana i dalt l’escenari un nivell aclaparador. Un trio d’aquells que basen en la simplicitat un coixí musical de nivell, de per si rendible, al que afegeixen filigranes musicals de les que fan palpitar la gent. El Joan Díaz Trio va estar a l’alçada desgranant estàndards on el marge d’actuació de pianista, contrabaix i bateria va obrir un ventall de sons i possibilitats dins la vessant més clàssica del jazz. Eren com tres monòlegs de qualitat i gamma que s’entrellaçaven amb una continuat tacte d’on sols van desviar-se dos tendències, una de bona i una més viciosa. La bona el propi Joan Díaz que va fer una bona demostració de tacte amb les tecles i fusta de gran pianista. La que no ho és tant, algun passatge per on el bateria es va perdre de la convergència entre els 3. Res imperdonable, ans al contrari.
Gran resultat al primer diaHoreta i mitja de concert van donar per degustar el jazz de qualitat que se’ns prometia. I la reflexió s’imposava: si una “prémiere” resultava és que hi pot haver teca al darrera. Tirarà aquest “Nits de Jazz”? El bon nombre de públic i la satisfacció general fan apostar a que sí, que la cosa promet. En tot cas el concert va ser dels bons i l’experiència de les que promet. Aquestes nits prometen molt jazz, i del bo.
