Feia temps que la sala gran del Clap no s’omplia com ho va fer divendres passat. La sala mataronina festejava els seus 8 anys d’existència i per celebrar-ho els del Clap van voler oferir un concert gratuït dels D’Callaos i el seu “nu-flamenc”. L’èxit de la convocatòria va ser evident, no hi cabia ni una agulla i fins i tot costava moure’s per la sala de la gent que hi havia.
El grup de Terrassa va estar tocant durant gairebé dues hores en les que la sala es va convertir en una autèntica festa. I és que podríem dir que tot i la curta trajectòria del grup, els D’Callaos s’estan ja fent un nom al panorama musical del país, i per mostra la fidel claca que porten amb ells. Els D’Callaos van repassar els temes del seu últim disc, "Depaso", que pel que sembla està tenint molt èxit. O almenys això va donar a entendre el públic, una afició totalment entregada que no va deixar de corejar els temes en cap moment. I és que D’Callaos és un d’aquells grups que no deixen mai d’interaccionar amb el públic. Divendres, aquesta sintonia va fer que el públic no deixés de cantar, fer palmes i ballar en tot moment. En aquest sentit, cal destacar l’empenta de la cantant, més coneguda com la “canija”, que va enganxar des del primer moment al públic.
Els D’Callaos no van oblidar tampoc els “mestres” del seu gènere, el flamenc. De fet, els bisos del concert van servir per fer un homenatge als temes més clàssics d’aquest gènere. El grup va adaptar al seu estil mestís temes de Paco de Lucía o del mateix Camarón. Tot plegat va servir per acabar de perfilar una nit rodona en que el públic va quedar més que satisfet.
8 anys apostant per una altra música
Amb aquesta exitosa festa, el Clap no només commemora els seus 8 anys d’existència sinó que reitera un cop més la seva habilitat a l’hora de convocar la gent. Una capacitat que té el seu mèrit, i més tenint en compte que l’aposta no és sempre, ni molt menys, per a grups amb un nom o un segell discogràfic important al darrere. Els D’Callaos en són l’exemple. A força de promocionar-los i donar-los confiança, els del Clap han aconseguit que aquest grup tingui ara ja la seva pròpia afició, un repte no gens fàcil.
