El viscut el passat divendres, no va ser un “Desafio Bajo Cero”, Manel Fuentes compta amb una bona legió de seguidors de la seva faceta d’imitador de Bruce Springsteen, per tant, jugava en camp propi. El concert va servir de presentació a la sala del nou disc del músic de New Jersey, “Magic”, i amb el seu primer single “Radio Nowhere” va encetar les prop de dues hores (incloent-hi dos bisos) que va durar l’espectacle.Manel Fuentes i la seva banda “Spring’s Team” van tornar a encendre Privat, aquesta vegada van presentar un repertori diferent al de la seva última visita, fet que va provocar que alguns dels nous temes del “Boss” no sonessin en les millors condicions. Malgrat aquest fet i gràcies a la gran perícia dels components de la banda, d’on en destaquen el poderós saxo (res a envejar a Clarence Clemons) i l’explosiva bateria, van atacar amb una barreja de temes nous com ara “Living in the Future” i la imprescindible dosi de temes clàssics, d’on en destaquen “Tunnel of Love”, “Dancing in the Dark” o “Born to Run”.Tot i que se’ls va veure desentrenats, però amb moltes ganes, la veu de Manel Fuentes aquesta vegada no va ser la millor (que no vol dir que fos dolenta), per compensar-ho la seva expressivitat corporal era calcada a la de Springsteen. Com és lògic, les picades d’ullet al públic, unes 800 persones, i la bona resposta d’aquest, van veure’s reflexades al final del concert en uns bisos més que clàssics, amb la interpretació de l’habitual “Twist & Shout”. En resum, comunió perfecta entre els músics i la sala. Nit 'Springsteen' a Privat
Fuentes torna a la sala per presentar i calcar el nou treball del Boss
El viscut el passat divendres, no va ser un “Desafio Bajo Cero”, Manel Fuentes compta amb una bona legió de seguidors de la seva faceta d’imitador de Bruce Springsteen, per tant, jugava en camp propi. El concert va servir de presentació a la sala del nou disc del músic de New Jersey, “Magic”, i amb el seu primer single “Radio Nowhere” va encetar les prop de dues hores (incloent-hi dos bisos) que va durar l’espectacle.Manel Fuentes i la seva banda “Spring’s Team” van tornar a encendre Privat, aquesta vegada van presentar un repertori diferent al de la seva última visita, fet que va provocar que alguns dels nous temes del “Boss” no sonessin en les millors condicions. Malgrat aquest fet i gràcies a la gran perícia dels components de la banda, d’on en destaquen el poderós saxo (res a envejar a Clarence Clemons) i l’explosiva bateria, van atacar amb una barreja de temes nous com ara “Living in the Future” i la imprescindible dosi de temes clàssics, d’on en destaquen “Tunnel of Love”, “Dancing in the Dark” o “Born to Run”.Tot i que se’ls va veure desentrenats, però amb moltes ganes, la veu de Manel Fuentes aquesta vegada no va ser la millor (que no vol dir que fos dolenta), per compensar-ho la seva expressivitat corporal era calcada a la de Springsteen. Com és lògic, les picades d’ullet al públic, unes 800 persones, i la bona resposta d’aquest, van veure’s reflexades al final del concert en uns bisos més que clàssics, amb la interpretació de l’habitual “Twist & Shout”. En resum, comunió perfecta entre els músics i la sala. 
