Aquí tocaria començar amb un “iujujúi!” d’aquells que sols els mexicans saben perpetrar quan van amb l’eufòria a sobre. El crit que molts van fer dissabte passat quan el Parc Central de Mataró va tenyir-se dels colors de la bandera mexicana, va omplir-se de les olors del menjar mexicà i va viure immers en una diàfana atmosfera del mateix país.
El motiu era de força major, el concert de Lila Downs, un fenomen. Es tracta d’una jove i guapa folklòrica que canta les tradicions de tots els pobles del gran Mèxic, que recupera clàssics, que rellegeix músiques indígenes, que modernitza antigues melodies, que reinterpreta cançons perdudes. I ho fa no amb el beneplàcit no, amb l’aclamació popular de la seva gent. La imatge del centenar de mexicans i mexicanes que ballaven frenèticament al so de la música de la Downs mentre el servei de seguretat no els deixava passar al davant de la platea de cadires, parlava per si sola.
Després dels Mariachis Semblanza i dels maresmencs Relk, al punt de les dotze de la nit Lila Downs causava el deliri en fer acte de presència. Ballant, saltant, movent-se bé, tot anava en direcció a una nit astrològica però l’astre va ser estel. La Downs va guiar un concert basat en les cançons de bar del seu dar-rer disc i tot i alguna picadeta d’ull a l’altre repertori, no va acabar d’encendre el recital com se li suposava. Va pecar de certa irregularitat.LloronaEl clàssic La Llorona va ser el punt culminant del concert, com Paloma Negra o La Iguana en la que es va inventar una coreografia ben curiosa. Però aquests moments àlgids no es van trenar amb la cadència que hauria fet d’aquesta gran ocasió, una nit per recordar sempre. Certament la nit era, i va ser, única però li va faltar aquell do de pit per fer-la fantàstica. Va ser notable i aquí, com amb la bona estudiant que treu matrícules, l’alegria no és completa.A Lila Downs se li va trobar a faltar la potència vocal que en els gravats exhibeix i va fer menys filigranes amb la seva veu. Però alhora va mostrar un estil brillant i un plante i una manera de fer del tot envejables. No ja cap a ella, sinó cap al país. Allà les folklòriques són com la Lila, molt grans, aquí moltes són patètiques i van a la presó.
