Va ser orgiàstic. Els Capgrossos la van fer grossa diumenge a la seva Diada. Van aconseguir a la primera descarregar el quatre de vuit amb el pilar i van completar també el tres i el quatre de nou i el seu segon pilar de set, senzillament superb. Ara sí que es pot dir que els Capgrossos són imparables, ara sí que se’ls obren les portes al més enllà, ara sí que es disposen a carregar-se la història dels castells. Ara sí. Ho van fer, van completar la seva millor actuació amb mestria, amb coratge i sobretot amb un sentiment que una emocionada Plaça de Santa Anna va compartir. Màgics ells i històric el dia: 6 de novembre del 2005.
El punt àlgid de l’actuació va ser el quatre amb l’agulla. Eren tres quarts d’una del migdia i s’atacava a la primera, sense vacil·lacions, amb seguretat i molt respecte. El quatre va carregar-se amb algun ensurt i va haver-se de defensar de forma important en la baixada però mentrestant un esvelt i alhora sòlid pilar de sis s’anava dibuixant. La descarregada del quatre va ser taquicàrdica i Santa Anna va cridar com mai ho havia fet. Fins i tot instants abans de carregar-se el castell –quan el pilar queda nu sobre la pinya– la precipitació dels terços va fer que un d’ells toqués el pilar. Llavors va ser el moment de la màgia, i d’aquest pilar capgròs que si no fos novell ja diríem que està per tossir-li al de verd. La resta va ser com un somni. Es va descarregar el pilar, es va assolir la fita i, com en ple Desvetllament, Santa Anna va cantar el Bequetero. No n’hi havia per menys sinó per més.
Dos nous “nous”
S’havia obert de tres de nou folrat. Potser treballat en la baixada que tot un “nou” ja sigui un tràmit explica com de gran és aquesta colla que, s’ha de dir ben alt, acabarà el 2005 com la tercera del món casteller. El quatre de nou amb folre de la tercera ronda no va titubejar en cap moment i, granític i molt ben trabat, va exigir la confiança que mereix un castell domat pels de la camisa blava. Dos “nous” i tot un quatre de vuit amb el pilar de castell inèdit, però encara n’hi havia per més. En tot cas, per primer cop s’assolia la dita per alguns “Tripleta Vilafranquina” que passava a ser la millor actuació de la història dels Capgrossos, en una plaça que entre la màgia dels castells, la eufòria, l’afició i el sol semblava més Santes que no novembre. Tot massa gran i massa fidel al somni, tot massa mereixedor de totes les farres hagudes i per haver.
Segon pilar, gegant
Quan una fera va llançada no cal ni intentar frenar-la. Els Capgrossos espanten de llençats que van i no van dubtar a tornar a fer el pilar de set folrat cinc dies després de completar-lo per primer cop. Altra vegada el pilar va escenificar totes les virtuts capgrosses al capitalitzar un tronc tècnic, una bona disciplina i un treball de soca de manual. Es va descarregar el pilar de set i l’ambient ja es va desfermar. Va ser com el tap de xampany que surt disparat a les celebracions. El que s’havia fet era fenomenal i espectacular. Les cares d’incredulitat, no per no ser esperat l’èxit, eren de pam i mig.
Van ser convidats a la festa més capgrossa els Minyons de Terrassa que tot i ser superats pels locals van demostrar que poden tornar a descarregar el colossal tres de deu el 20-N. Tripleta Màgica dels de Terrassa i pilar de sis. Per altra banda bon paper dels Castellers de Sants que van assolir la clàssica de vuit amb el tres de vuit sols carregat.
La història toca corneta
Els Capgrossos es col·loquen ara en disposició d’iniciar una autèntica revolució als castells. Tercers de la temporada, amb tot el que s’havien plantejat acomplert i amb unes il·limitades voluntat, força i sort, els del Maresme es planten a 15 dies d’acabar la temporada amb res a perdre i moltíssim a guanyar. El cinc de nou és ara l’únic que treu la son als de blau i, si està bé, podria anar a plaça a Terrassa. I com es comentava a Mataró la pròpia tarda de diumenge, si ha d’esperar a l’any que ve, que el cinc esperi assegut. És moment d’allunyar pressions, de celebrar el gran paper fet, de seure, mirar endarrera i ser conscient –la colla viu en un núvol- del que s’ha fet. Les conseqüències de l’històrica desena Diada i de tota la temporada ningú les pot calcular. És massa important, però, el punt d’inflexió com per ignorar-lo.
Monumental, la colla ho ha aconseguit tot i truca a la portar als supercastells sense tossir. Amb nou anys ho ha fet quasi tot en el món dels castells i el del seu desè aniversari potser l’any de la seva revolta particular. Mentrestant, i cal viure el present, s’ha d’emmarcar el que s’ha fet i, si es pot, repetir-ho. Assimilar no és fàcil, és tant l’empatx, tan memorable l’orgia de castells d’aquest 2005 capgròs que més val somriure i callar. Ni els 14 adjectius del present article poden definir-ho... massa bo!
