Mataró entre muralles

L'any 1569 comencen les obres de les muralles de la vila de Mataró

Després de desfer-se del jou feudal i passar a pertànyer a la corona durant el segle XV, la vila de Mataró -a finals d’aquest segle i a començaments del segle XVI- viu una època de creixement i canvis que transformaran la seva fisonomia. La població anirà augmentant progressivament així com l’economia de la ciutat que, gràcies al comerç vitivinícola, es convertirà en un dels principals eixos comercials dels voltants de Barcelona. Tot aquests canvis i transformacions es plasmaran l’any 1569 amb l’inici de les obres de la construcció de les muralles de la vila, una muralla que haurà de protegir la localitat d’atacs de pirates i corsaris i de malalties com la pesta.


 

A mitjans del segle XVI, el monarca Felip II va ordenar fortificar tot el litoral català per protegir les viles i els ports comercials dels atacs de pirates i corsaris vinguts del Magreb i de les illes mediterrànies en possessió dels àrabs. A més, durant aquests anys, la marina turca també comença a navegar aquestes aigües i a actuar com a pirates. Els corsaris i pirates atacaven les viles costaneres per raptar homes i dones i després demanar-ne un rescat o simplement per vendre’ls com a esclaus. És per aquest motiu que el rei Felip II després d’acabar les obres de les muralles de Barcelona demana a l’arquitecte mataroní Jorge Setara la construcció de les muralles de Mataró l’any 1569. Setara va començar les obres i va projectar el traçat de la muralla tot seguint el que s’anomenava la “penya de Mataró”.

Les muralles encerclaven tot el que és avui el casc antic de la ciutat i tenia set portals per entrar i sortir de la ciutat. El portal més important era el de Barcelona situat a l’actual carrer de Barcelona, cantonada amb la Rirera. Aquest portal era el que connectava amb la capital i era per on entraven tots els estrangers que venien a la ciutat així com tots els productes que arribaven per via marítima.  Els barris pesquers queden foraFora muralles hi restaven tots els camps de vinyes i grups de cases de pescadors i gent dedicada als oficis del mar que vivien on avui dia hi ha el Camí Ral i el Carrer de l’Hospital. Aquest grup de gent, en veure’s fora de les muralles i desprotegida dels atacs de pirates i corsaris, va protestar i va demanar que s’ampliés el perímetre de les muralles. L’arquitecte Jorge Setara va veure amb bons ulls aquesta demanda i va fer un segon projecte perquè aquests barris mariners quedessin dins muralles però el govern  municipal li ho va denegar, ja que aquestes reformes elevaven molt el cost econòmic de l’obra. Això no va agradar gens a la població d’aquests barris mariners i, un cop va estar acabada la muralla, un bon matí, la ciutat es va aixecar amb un tros de muralla foradada fruit d’un atac nocturn per part dels mataronins de fora muralles. Segons sembla, la muralla de Mataró tot i els anys que va durar la seva construcció, era una muralla molt austera i de poca qualitat. Al llarg de les muralles hi havia aixecades diverses torres de vigia, guaites i talaies que controlaven les vies d’entrada de la ciutat i el litoral marítim per on arribaven els atacs pirates. En els segles posteriors la vila també va comptar amb una organització ciutadana en forma de companyies que integrava tota la població masculina de la vila, anomenada el sometent, un cos organitzat i armat amb arcabúlbs o pedrenyal i artilleria.

 

Els mataronins paguenS’ha de dir que, tot i que les muralles de Mataró es van construir per decret reial, el cost de totes les obres el van haver d’assumir els mataronins, ja que com que la vila no havia pagat cap tribut reial des de l’any 1480 -que passa a formar part de la corona-, el monarca Felip II va imposar aquesta sanció a la vila de Mataró. El cost de la construcció de les muralles devia ser molt important pel govern municipal de l’època, però segurament s’hi deuria poder fer front gràcies als ingressos que tenia la ciutat del comerç vitivinícola. La vinya, principal font d’ingrésA fora del perímetre de les muralles la ciutat estava envoltada de conreus de vinya que mitjançant una agricultura extensiva produïa una gran quantitat d’excedent agrícola que era destinat al comerç. Aquest comerç va enriquir una bona part de la població que va veure com el seu nivell de vida va pujar. Una mostra d’això la trobem als carrers de la nostra ciutat, al carrer Nou i al carrer Bonaire, avui dia encara hi trobem restes de les façanes dels casals del segle XVI i XVII de les famílies més benestants de la vila mataronina. Un casal era la típica casa de gent adinerada del segle XVI i, aquí a casa nostra, encara en conservem una de sencera d’aquesta època, com és la seu del Museu de Can Serra de Mataró a la Plaça de darrera de l’Ajuntament. Aquesta casa era propietat de Jeroni Serra Arnau, primer síndic de la vila de Mataró a les Corts Catalanes.

A més, durant aquesta època el Consell de la Vila va portar a cap una política econòmica que va afavorir l’economia de la vila imposant unes taxes mercantils molt inferiors a les de la capital catalana, i això va fer que molts productes que havien d’anar a Barcelona es desviessin cap a Mataró. A finals del segle XVI l’artesania vidriera mataronina va fer un salt de qualitat i productiu i es va convertir en un dels motors de l’economia local.Augment de la poblacióDurant aquests anys de bonança econòmica, la vila de Mataró va veure com augmentava la seva població, no tant per la seva taxa de natalitat, ja que hem de recordar que en aquesta època la taxa de mortalitat infantil era molt elevada, sinó per la rebuda de nexes migratoris vinguts d’arreu de Catalunya. Especialment de zones pobres agrícoles i de gent vinguda de l’altra banda dels Pirineus. Durant els segle XVI, França va patir tot un seguit de guerres civils anomenades les “Guerres de Religió” que van fer que molts francesos travessessin la frontera i vinguessin a Catalunya en busca de pau i terres per treballar.

Remodelació de Santa MariaUn altre edifici que es va remodelar, perquè va quedar petit per a tota la població que llavors hi havia a la vila, va ser l’església de Santa Maria. La parròquia, que va patir una gran destrossa l’any 1448 a causa d’un fort terratrèmol que va sacsejar tot el Maresme, va viure tota una sèrie d’ampliacions i remodelacions que es van donar per acabades en el segle XVII amb les ampliacions de la Capella de Sant Joan i la del conjunt dels Dolors, així com amb la construcció de dues noves capelles, la del Crucifix i la capella del Sagrament, actualment coneguda com la capella de Les Santes. Guerres, fam i epidèmiesPerò els bons anys no van durar gaire. Al llarg del segle XVII, tota aquesta bonança econòmica es va aturar en sec. Els conflictes interns com la Guerra del Segadors, les diferents guerres amb França, les dues epidèmies de pesta i l’escassetat de cereals que va patir Catalunya, va fer que arribessin temps dolents. Mataró no va ser l’excepció i durant aquest segle XVII la vila va patir, fam, pobresa, malalties, guerres i el pas de diferents exercits que van saquejar la vila.

Els set portals de Mataró

La vila de Mataró tenia set portals per on s’entrava a la ciutat. Com hem dit anteriorment, la principal porta d’entrada a la vila era el Portal de Barcelona, però al llarg de les muralles hi havia sis portals més. El portal de Sant Josep, situat a la cantonada entre el carrer Sant Josep i la Muralla del Tigre, el Portal d’Argentona situat a la cantonada del carrer Argentona i la Muralla del Tigre, el portal de Valldeix situat en el carrer que porta aquest mateix nom avui dia, el Portalet situat a prop de les Escaletes, el Portal Pou d’Avall situat a la Baixada de les Espenyes i el Portal d’en Feliu situat al carrer que porta aquest nom avui dia. Les portes de la vila a la nit es tancaven i no es tornaven a obrir fins l’endemà al matí. Per tant, tot aquell que es quedés fora havia de passar la nit fora. Aquesta muralla al llarg del segle XIX es va enderrocar per evitar una barrera “dins-fora” davant l’increment urbà de la ciutat de Mataró. 

L’actual ajuntament era l’hospital dels pobres

Aquest augment poblacional va fer que en el segle XVI es fundés un nou hospital a la vila, l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, o l’hospital dels pobres, com se’l coneixia aleshores. Aquest nou hospital estava situat a l’edifici que avui dia és l’Ajuntament de Mataró. Pocs anys de vida va tenir aquest hospital, ja que a finals del segle XVII l’hospital es va traslladar fora muralles després de dos brots de pesta que va patir la ciutat durant aquest segle. En aquell moment, l’hospital es va traslladar a fora de les muralles a l’actual carrer de l’Hospital, a l’edifici que avui dia acull l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Durant aquest mateix segle XVI el Consell de la Vila va instal·lar diverses fonts a dins de la vila per evitar que la gent hagués de sortir fora de les muralles per anar a buscar aigua. Una d’aquestes fonts construïdes en aquesta època és la de Can Bosch a la Plaça Gran.  

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: