Dels “Segadors” a la “Guerra de Successió”

Entre 1640 i 1714 Mataró va patir guerres, fam i pesta mentre reclamava el títol de ciutat

Després de la bonança econòmica viscuda per Mataró durant el segle XVI, la vila començava el segle XVII amb esperances renovades i amb l’objectiu de  convertir-se en ciutat  i ser un centre d’atracció comercial que amb el temps podia arribar a competir amb Barcelona. Mataró ja estava dotada de muralla, a més era una de les escollides per assistir a la celebració de la Cort General on el monarca i els representants catalans decidien les lleis que havien de regir Catalunya. I un gran nombre d’embarcacions mercants que unien l’eix comercial Lisboa - Marsella atracaven al litoral mataroní portant a la vila els productes que venien de l’altra banda de l’Atlàntic.


Totes aquestes expectatives de futur es van trencar al llarg del convuls segle XVII. Mataró, com la resta de Catalunya i d’Europa, va ser assolada pels quatre genets de l’apocalipsi: guerra, pesta, fam i mort. A casa nostra, aquest cúmul de calamitats  tenen el seu punt de partida l’any 1640 amb la Guerra dels Segadors. Aquest conflicte, que es va convertir en una guerra civil catalana, va començar a causa dels danys que va provocar la Guer­ra dels Trenta Anys (1618-1648) a Catalunya, conflicte que aquí a casa nostra es va perllongar fins l’any 1659.

La Guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte que es va originar per motius religiosos i que va afectar bona part del vell continent, ja que, el que va començar com una guerra de religió es va convertir en una disputa per l’hegemonia d’Europa per part de les grans potències del moment. D’aquesta manera, França i Espanya van quedar en bàndols oposats i van fer del nord de Catalunya i de la frontera dels Pirineus camp de batalla.

Aquest conflicte hispano-francès va fer que moltes poblacions catalanes, entre elles Mataró, haguessin d’allotjar i alimentar a casa seva les tropes espanyoles de Felip IV que combatien amb els francesos. Mataró pateix l’estada dels soldats castellans

Aquestes estades dels militars a les llars catalanes es podien perllongar durant mesos. A part de tenir un foraster a casa i d’haver-lo d’alimentar, molts cops aquests soldats portaven molts més maldecaps, ja que molts eren estrangers, indisciplinats i feien un mal ús de la seva autoritat. En el cas de Mataró hem de dir que hi va haver efectes secundaris. La vila, que sempre havia tingut problemes a l’hora de conrear cereals, va veure com aquests anaven destinats a alimentar els cavalls de les tropes. La verema també es va veure afectada ja que el raïm es va haver de collir abans d’hora per satisfer la demanada de vi dels assedegats soldats castellans. Per si no n’hi havia prou, els animals de tir dels pagesos mataronins tenien l’obligació de portar els equipatges de les tropes per la llei de “bagatges”.

 Les famílies benestants es podien deslliurar d’allotjar a soldats pagant el títol de ciutadà honrat de Barcelona.Tots aquests maldecaps que van portar les tropes castellanes, i després les franceses durant la Guerra dels Trenta Anys a la vila de Mataró, van ser un dels motius que anys després Mataró demanés als monarques espanyols el títol de ciutat per no haver d’allotjar soldats en temps de guerra.La revolta

Un cop més, els efectes de les guer­res entre les corones europees van afectar els més pobres. A Catalunya, concretament a la pagesia, que farta dels excessos de les tropes castellanes i de veure com el seu nivell de vida encara empitjorava més, van esclatar i es van revoltar contra la corona espanyola.

La revolta va començar durant la primavera del 1640 a les comarques gironines, però no va ser fins el 7 de juny, quan la mort d’un segador a Barcelona va provocar el que seria la Guerra dels Segadors, un conflicte bèl·lic que es va convertir en una veritable guerra civil catalana i que va fer que el Principat de Catalunya passés a mans franceses durant un curt període de temps.

Els revoltats catalans van firmar un tractat amb el monarca francès Lluís XIII per combatre les tropes castellanes. Però l’aliança amb França va durar ben poc, ja que llavors les llars catalanes no havien d’allotjar les tropes castellanes, però sí que havien d’acollir els soldats francesos que combatien contra Espanya. Això va fer que la població catalana es dividís entre partidaris de castellans i de francesos i que el conflicte acabés desembocant en una guerra civil.

L’any 1659, Espanya i França firmen la pau amb el Tractat dels Pirineus. Amb aquest tractat, Catalunya continuava en mans de Castella, excepte el comtat de Rosselló i una part de la Cerdanya que van passar a mans dels francesos. Dir que durant aquest conflicte, diversos brots de pesta van assetjar la població catalana i van portar més fam, penúries i morts del que ja portaven les guerres.Mataró vol ser ciutat

A finals del segle XVII la vila de Mataró, per tal de no haver de fer front a l’allotjament de soldats i de tenir altres avantatges fiscals i comercials, demanarà a la corona de Castella el títol de ciutat. A finals de l’any 1700 mor el monarca Carles II sense descendència, i dos candidats ostentaran el seu tron.

Segons el seu testament, Felip d’Anjou -descendent de la corona francesa- havia de ser el seu successor. D’aquesta manera, la corona francesa passava a controlar un dels seus majors enemics i això va fer que les altres potències europees es posessin en alerta. D’aquesta manera, l’Arxiduc Carles d’Àustria es postulà com a successor del monarca difunt. Això va desembocar en la Guerra de Successió (1701-1714). Un conflicte que va portar a les armes de nou totes les potències europees del moment. L’any 1701, Felip d’Anjou -que serà conegut com Felip V- arriba a Barcelona per celebrar les Corts Generals. És en aquest moment que una delegació mataronina demana al flamant monarca el títol de ciutat per la vila. El rei accepta la petició dels mataronins a canvi d’una gran suma de diners, concretament 20.537 lliures. Finalment, el 20 de març l’any 1702 Felip V concedeix el títol de ciutat a la vila de Mataró. Durant aquest procés la ciutat de Barcelona s’oposarà a que Mataró obtingui el privilegi, ja que veia a la nostra vila com un rival comercial que podia fer perillar la seva hegemonia.

La fita mataronina va durar poc, ja que l’any 1705 amb l’arribada al tron espanyol de l’arxiduc Carles d’Àustria va fer que la vila perdés el títol de ciutat. Ja que el nou monarca no l’havia concedit, si Mataró volia tornar a ostentar aquest privilegi havia de pagar al nou monarca una suma de 1.651 lliures i 6 sous.

Però el camí de la vila de Mataró per aconseguir ser ciutat encara no havia acabat, ja que Carles d’Àustria l’any 1711 abandona Catalunya per convertir-se en emperador austríac després de la mort del seu germà. Dos anys més tard, Mataró passa a mans de Felip V i farà de la vila base d’operacions del seu exèrcit per a la conquesta de Barcelona que acabarà cedint l’onze de setembre de 1714.

 Amb l’arribada del monarca d’origen francès, tots els privilegis concedits per Carles d’Àustria van ser anul·lats i un altre cop Mataró va veure perillar el seu títol de ciutat. Finalment, l’any 1716 Felip V concedeix a Mataró el títol de ciutat i el de cap de corregiment.

La societat mataronina es va dividirEl 7 de juny de 1640, la mort d’un segador a la ciutat de Barcelona dins dels fets coneguts com el Corpus de Sang, va originar l’inici de la Guerra dels Segadors. La revolta començà a Barcelona i ràpidament s’estengué a diferents ciutats com Mataró i Tortosa. Però després que l’any 1641 Catalunya passés a mans de la corona francesa, molts dels que s’havien oposat a Castella no van veure amb bons ulls passar a dependre ara de França i van intentar tornar enrere. L’any 1645 el batlle de Mataró, Jeroni Fornells, juntament amb altres personalitats polítiques catalanes, inicien una conjura per deslliurar-se dels francesos i tornar Catalunya a Felip IV. Aquesta conjura fou descoberta, i el 24 de febrer de 1646 el mataroní Jeroni Fornells -acusat de traïció- fou executat a Barcelona, on se li donà garrot. En algunes cròniques de l’època s’afirmava que fou un altre mataroní il·lustre, Onofre Arnau, qui va delatar Fornells.

Mataró durant la Guerra de Successió

Durant els anys que va durar la Guerra de Successió (1701-1714) Mataró, com la resta de Catalunya, va passar a mans dels dos monarques que ostentaven la corona espanyola, Felip V i l’Arxiduc Carles d’Àustria. Mentre que la majoria de ciutats catalanes van donar suport a Carles, Mataró -que en aquella època buscava obtenir el títol de ciutat- va anar canviant de bàndol segons els seus interessos. Quan un dels dos monarques governava la vila es posava de part seva i, ràpidament, quan la corona canviava de mans, Mataró també canviava de bàndol. Prova d’això, avui dia, a moltes de les portes de les cases del casc antic de la ciutat trobem els dos símbols de les dues cases reials que lluitaven per la corona espanyola, la casa dels Anjou i la casa dels Àustria. Els panys de la casa dels Anjou estan representats per una flor de Lis, mentre que els dels Àustria estan representats per una àliga.  

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: