El testimoni dels primers cristians mataronins

L'antic baptisteri de Santa Maria acollirà una lauda d 'incalculable valor històric de la nostra ciutat

L’any 1958 a les excavacions arqueològiques fetes per Marià Ribas als voltants de la basílica de Santa Maria es va fer una descoberta de gran valor històric i artístic per a la ciutat de Mataró. Al costat d’altres conjunts funeraris, es va trobar una lauda paleocristiana del segle V d. C, una troballa de valor incalculable, ja que és una de les primeres evidències del cristianisme a l’antiga ciutat romana d’Iluro i a la resta del territori català. És per aquest motiu que ara fa uns mesos el Museu Arxiu de Santa Maria va encarregar la restauració d’aquesta peça per exposar-la a l’antic baptisteri de la basílica de Santa Maria i així donar-la a conèixer millor a tots els mataronins.


 

Durant les excavacions arqueològiques fetes al llarg de l’any 1958, i dirigides per l’arqueòleg local Marià Ribas, es va descobrir la lauda paleocristiana del segle V d. C. Aquesta és una de les primeres evidències, si no la primera, de l’aparició del cristianisme a casa nostra i a la resta de la península ibèrica durant el període final de l’imperi romà. Aquesta lauda és una tapa de sarcòfag que contenia el cos d’un dels primers cristians de l’antiga ciutat romana d’Iluro. Aquesta sepultura es va trobar just al davant de l’actual entrada de l’església de Santa Maria al costat d’altres conjunts funeraris de menor valor històric i artístic, i ja quan va ser descoberta va despertar la curiositat i l’interès dels entesos de l’època i dels diaris i publicacions del moment.Primeres evidències cristianes A diferència de les altres tombes  trobades, aquesta lauda sepulcral modelada in situ amb morter de calç (opus signinum) presentava una decoració amb un mig relleu en forma de creu o crismó, símbol que van adoptar els primers cristians durant els inicis del cristianisme dins de l’imperi romà. Aquest crismó és el monograma de Crist i consisteix en les lletres gregues X (ji) i P (rho) sobreposades que és l’abreviatura de Crist. Aquest símbol paleocristià el trobem ja en algunes monedes romanes després que l’any 313 d. C. l’emperador romà Constantí promulgués l’Edicte de Milà. Amb aquest edicte es donava llibertat de culte als cristians que fins aleshores havien estat perseguits per les autoritats romanes.

En el cas mataroní, el crismó està format per les lletres T (tau) i P (rho), una de les variants comunes del monograma de Crist que en la majoria de representacions que ens han arribat els trobem amb la lletra X (ji). Aquest símbol del crismó que simbolitzava Crist es va convertir en una de les representacions més típiques de l’art cristià inicial i que va perdurar fins a l’Alta Edat Mitjana adornant escultures en alguns dels primers temples cristians de tot el territori hispànic com és el cas de la catedral de Jaca, del segle XI d. C.

Gran valor històric

Com ja hem dit abans, la Lauda és una de les primeres evidències del cristianisme a casa nostra, però també és una prova que certifica la supervivència de l’antiga ciutat d’Iluro en el segle V d. C. Fins a la descoberta d’aquesta sepultura paleocristiana per Marià Ribas, es pensava que la ciutat romana d’Iluro  després de les crisis de l’Imperi Romà del segle III havia anat perdent esplendor i que fins i tot hauria pogut desaparèixer.

Aquesta tomba va fer rebutjar aquesta teoria. A més, és una peça que es va trobar a sota de l’actual basílica de Santa Maria, espai on es creia que en època romana hi havia estat el primer temple religiós romà i posteriorment un petit temple paleocristià. Aquesta troballa funerària i altres descobertes posteriors dels segles VI i VII demostren que la ciutat d’Iluro va continuar tenint habitants, la ciutat no tenia la riquesa dels primers segles del mil·lenni, però continuava habitada per una gent que va deixar de banda les creences paganes i va anar adoptant la fe cristiana.

En un escrit de l’època, publicat pel mateix Marià Ribas, es deia que era tant gran el valor d’aquesta descoberta que no s’obriria la tomba per poder conservar millor tot el conjunt funerari. Amb tot, ara sabem que poc després es va obrir el sarcòfag i que a dins es va trobar l’esquelet d’un home adult.

Les restes arqueològiques d’època paleocristiana a Catalunya i a la resta de l’estat són escasses, i la majoria de cops són fragments d’escultures i inscripcions. Això fa que la lauda de Santa Maria de Mataró, com a tapa funerària d’una sola peça, completa i decorada, sigui un element arqueològic únic d’un gran valor històric i artístic d’aquest període tan desconegut com encara és l’Antiguitat Tardana. Atès el gran valor de la lauda, un cop descoberta, ràpidament es va exposar al públic en el vestíbul del Museu de Can Ser­ra de Mataró.

Trasllat a la Capella dels Dolors L’any 1975, la lauda va passar a mans del Museu Arxiu de Santa Maria i va abandonar el Museu de Can Serra per ser traslladada a la cripta de la Capella dels Dolors a la basílica de Santa Maria on va estar exposada fins la tardor de l’any passat.  Ara farà un parell d’anys els membres del Museu Arxiu de Santa Maria van veure que la humitat de la cripta de la Capella dels Dolors estava malmetent la Lauda que està feta d’un material molt sensible com és el morter de calç. És per això que l’any 2011 es va programar un projecte d’intervenció, de conservació i de restauració de la lauda. La restauració de la Lauda s’ha portat a cap en el Centre de Restauració de Béns i Mobles de Catalunya (CRBMC) situat a Sant Cugat del Vallès.

Els treballs de restauració de la peça funerària portats a cap pels restauradors del CRBMC de Sant Cugat (Voravit Roonthiva, Joan Escudé i Xisca Bernat) han durat més de set mesos i han tingut un cost molt elevat que s’ha pagat gràcies a les subvencions rebudes de Caixa Laietana i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs de restauració van acabar el passat mes de maig, però no ha estat fins aquesta mateixa setmana que ha arribat al Museu Arxiu de Santa Maria. La Lauda encara no es podrà visitar, ja que ara s’hauran de fer uns treballs d’adequació de la nova ubicació de la peça arqueològica a l’església de Santa Maria.Nova ubicació

El Museu Arxiu de Santa Maria, d’acord amb la parròquia de Santa Maria, farà que la Lauda s’exposi a l’antic baptisteri de Santa Maria, espai situat a la planta baixa, sota la torre del campanar, espai ben accessible, entrant per la porta principal de la basílica a mà dreta, i que garanteix una bona visibilitat de l’objecte museístic en condicions òptimes de seguretat. La nova ubicació farà que sigui molt més accessible pel públic general visitar aquesta peça de gran valor per a la història de la nostra ciutat de Mataró. A més, el nou espai gaudeix d’unes condicions adequades d’humitat, temperatura i ventilació per a una òptima conservació de la lauda. En principi, les millores de condicionament de la nova ubicació acabaran entre novembre i desembre. Per ara, la parròquia de Santa Maria i l’equip del Museu Arxiu no poden concretar la data de la inauguració oficial, però fan saber que s’anunciarà oportunament.  

L’objectiu final d’aquest projecte de restauració és conservar aquest bé patrimonial de la ciutat i donar-lo a conèixer a la ciutadania.

Marià Ribas i BertranMarià Ribas i Bertran (Mataró, 1902 - 1996). Com hem dit abans el dibuixant mataroní Marià Ribas va dirigir les excavacions arqueològiques de l’any 1958 que van descobrir la lauda paleocristiana el segle V d. C. Després d’entrar a treballar l’any 1919 pel Servei d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, fruit de la seva passió per l’arqueologia, va establir relacions amb els pares de l’arqueologia a Catalunya com Puig i Cadafalch o Bosch Gimpera. L’any 1947 va ser nomenat president de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu Municipal de Mataró i començà a dirigir tot un seguit d’excavacions a Mataró i altres poblacions de la comarca del Maresme. La seva gran descoberta, a banda d’altres, va ser la vil·la romana de Torre Llauder. Gràcies als seus treballs va rebre diverses distincions i premis, com el premi Iluro, el premi Ciutat de Mataró o la Creu de Sant Jordi l’any 1995. Aquest any ha estat nomenat mataroní il·lustre.

La Torre Llauder l’altra gran descoberta de Marià RibasJustament aquest any 2012 se celebra el 50è aniversari de la descoberta del jaciment arqueològic de la Torre Llauder. La vil·la romana de Torre Llauder, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser descoberta el 1961 per l’arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas i ara mateix és un dels atractius turístics i històrics més grans que té la ciutat de Mataró. Aquesta vil·la romana va perviure des del segle I a. C. fins el segle VII d. C. i és un jaciment arqueològic d’un gran valor, ja que ens mostra el pas de l’edat antiga a l’edat medieval. Després d’un període d’obres de restauració i manteniment del jaciment, el passat mes de maig es va tornir obrir la vil·la al públic. Actualment el Museu de Can Serra de Mataró acull l’exposició “Vil·la romana de Torre Llauder. De re ruustica Iluronensium” que explica els 50 anys de vida del jaciment arqueològic mataroní que ha estat guardonada amb un premi Auriga.    

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: