Richard Wagner, en la lectura de les obres del filòsof Shopenhauer, l’any 1854, descobreix la funció tranqui·litzant de l’art, capaç d’assossegar el dolor fonamental de l’ésser humà. Aquestes causes metafísiques i simbòliques, conduïren al compositor alemany a concebre una música específica, recolzada sobre la melodia continuada i el “LEITMOTIV” temes conductors i recorrents. Les antigues formes del recitatiu i ària varen ser reemplaçades per un moviment continu unint la melodia dramàtica, els motius musicals, sempre originats pel text, creant “DAS GESAMTKUNSTWERK”, és a dir L’OBRA D’ART TOTAL.
El “Leitmotiv” o tema conductor, és una cèl·lula musical atribuïda d’un sentit especial la qual s’evidencia regularment en el transcurs de tota l’obra.Els canvis insistents d’aquests motius conductors tradueixen l’evolució psicològica dels personatges i del drama musical. El Leitmotiv recorrent, esdevé el suport de les combinacions de tonalitats, dels colors instrumentals, de l’harmonia i del ritme en una doble vessant poètico-musical.Les diverses presentacions dels petits temes musicals de gran riquesa i dramatisme, teixeixen tot el discurs musical.L’execució del text crea la necessitat d’un nou tipus d’art vocal, un cantant missatger del drama musical que pugui encarar l’allau instrumental, gràcies a una potència vocal excepcional. Cantar les òperes de R. Wagner (1813-1883) requereix el do d’una interpretació vocal molt particular.
