Tots els autoritarismes personals, de líders ineptes, dèspotes, sense diàleg eren a la cort mentre Ulisses era a la guerra.
El fill no tenia un punt de referència, però el buscava. La nova consciència educativa demana una "auctoritas", una llei de la paraula. Un líder amb testimoniatge. Calen líders. L'Estat de dret ho demana.
O es va cada dia a la platja per veure quina cosa retorna del pare i sempre retorna quelcom. O si no la confusió entre generacions no portarà a una vida de satisfacció. La relació entre pares i fills ha de ser pregona i alhora de referència. Els fills com les filles no volen col·legues. Els fills i més l'adolescència, com les rebel·lions, criden en veu ben alta: No només volem sinó que també necessitem la llei de la paraula, no de la imposició, o del codi dictatorial. La llei del poder de la raó, no la llei de la raó del poder. Una autoritat amb testimoniatge i responsable. Un diàleg exemplar,
I, com és ben lògic i evident, cal començar amb un/a mateix/a. Camí de la maduresa o de l'equilibrada gestió de les pulsions. Elaborar una sensibilitat davant les dificultats alienes. El gran respecte als posicionaments diferents sempre que no manifestin preponderància, despotisme o una total manca de diàleg, de comprensió, d'empatia. La tolerància té un límit raonable i just. Posicionaments que no es recolzin en la llei del codi, fruit d'un moment donat i producte de ments humanes.
