Tot aquest món energètic, passional... què fa tant de bé com de mal, és qüestió de gestionar-lo amb una escala de valors.
Una forma d'actuar és recordar una poesia de l'escola on la conclusió era: Amb una gota de mel es cacen moltes més mosques que amb una bota de vinagre.
Avui dia, a les escoles se'n parla molt i també a les empreses. Es busca la forma de mantenir-se serè/na: El ioga, el coaching, la meditació, caminar silenciosament, el mindfulness i tai-chi... Tot en funció de saber gestionar aquestes passions capitals.
Capital vol dir la base, el pòsit que cada u té en néixer.
Ara bé, quan les emocions s'elaboren, es cuiden, es treballen, emergeix tota la gamma de sentiments o sensibilitats.
Per tant, convé tenir una bona intel·ligència emocional. Com a resum d'aquestes tres columnes, recordo la paraula que avui també es fa servir força: Assertivitat. L'energia i responsabilitat que un empra per ser responsable en els seus deures; la mateixa energia per exigir els seus drets. I no és el mateix emprar vi-dolç que vi-agre. El que tantes vegades s'ha pogut constatar en les conflictivitats: Va ser la "forma o el com" per bé que tenia raó.
I a vegades les passions dominen i tenim el món tràgic, el drama. I el món de l'amor passional n'és un bon exemple.
L'estabilitat emocional és un gran factor per als aprenentatges escolars i viure en pau.
