El diccionari defineix el clima com un conjunt de condicions atmosfèriques pròpies d'un lloc, constituït per la quantitat i freqüència de pluges, humitat, temperatura, els vents, etc.
I l'acció complexa del qual influeix en l'existència dels éssers sotmesos a ella: clima de muntanya, tropical, mediterrani. Un clima adequat per als cítrics, per exemple.
Feta aquesta definició, la podem traspassar al món de la psicologia social: El conjunt de circumstàncies que envolten una persona: CLIMA EMOCIONAL FAMILIAR.
El clima emocional és com l'aire que respirem. I cada membre de la família té el seu propi clima interior que influeix en els altres. No cal posar exemples: La persona lectora ho pot constatar en si mateix/a i en el seu entorn familiar. Com a l'escola.
La pau, serenor, equilibri (un cap ben moblat; un cor amb sentiments positius per sobre els negatius: constructius; un cos ben atès), generen automàticament, i sense ser-ne conscients, un clima favorable de convivència, de ben-estar a ben-ésser. Això es respira, es viu. I no cau del cel ni és pura màgia.
És una tasca intrapersonal i interpersonal. Per això cal comprendre's un/a així mateix/a per poder empatitzar amb els altres i dialogar. És un procés de maduració de tota la vida. I anar força contra corrent: "És millor viure el teu propi destí de manera imperfecta, que viure una imitació de la vida d'una altra persona a la perfecció".
