Estrès social

L’estrès produeix unes reaccions emocionals negatives o tòxiques

Blocs, apunts psicologics-estres social

La paraula estrès ve de la física i de l’arquitectura. Es refereix a la força que s’aplica a un objecte. Aquesta força pot trencar-lo o deformar-lo.


La psicologia la fa servir per expressar aquella força d’aquells esdeveniments que impliquen molta despesa d’energia interior o emocional o afectiva. Una força que esgota o cansa la persona. Es pot dir d’una altra forma: L’estrès és un desequilibri entre les demandes de l’ambient (estressors o forces) i les disponibilitats de la persona (recursos personals). I remarco un aspecte important: l’ambient també és el món interior de la persona (excessiva exigència, perfeccionisme, orgull, tossudesa, etc).

Doncs bé, avui dia un fort estrès o força és l’ambient social. Tot “ja, ara”. Tot al moment. Es pot fer més. Exigències inhumanes i irracionals de part de certes persones que tenen poder i manen. N’abusen. La tirania o l’estrès de la publicitat. I altres que la persona lectora pot viure, saber i comprendre. Una pressió social irracional, desequilibrada, però real i, a vegades, silenciosa.

Aleshores l’estrès produeix unes reaccions emocionals negatives o tòxiques (desagradables). I poden ser: Irascibilitat, frustració, ansietat, i depressió (Núm. anterior el 1617). Aleshores cal fer un esforç sincer i pensar sempre en la pròpia salut mental (Número 1613).

I els remeis no són els medicaments, que en certs casos ajuden i són convenients, sinó recórrer als recursos personals: Seny, austeritat, trepitjar de peus a terra, ser realistes. Buscar els valors de la vida. O com diu la filosofia grega: En el terme mitjà (ni un extrem ni l’altre) es troba la virtut o la forma adequada d’actuar: el valor.

I així adonar-nos que les dificultats de la vida del dia a dia o moments forts, no són malalties per tant no cal recórrer sempre a la medicació. Cal un canvi de visió de la vida per a lluitar contra l’estrès. I això és tot un treball personal que ningú el farà per nosaltres: Com situar-se un/a davant d’aquest estrès social? La resposta és al nostre interior i a vegades caldrà fer alguna consulta d’orientació i aclariment.
 

Jaume Patuel i Puig

Pedapsicogog. Psicoanalista psicòleg-psicoterapeuta.
jpatuel@copc.cat