Com diu Krishnamurti: Escoltar és un art que no s’obté fàcilment, però hi ha bellesa i gran comprensió.
Escoltar no és fàcil. Cal ser des-ego-cèntric per saber empatitzar amb l’altre que ens parla i desitja ser escoltat. Escoltem amb diferents intensitats del nostre ésser, però el nostre escoltar és sempre una idea preconcebuda o des d’un punt de vista particular. No escoltem simplement. S’interposa sempre la pantalla dels nostres propis pensaments, de les nostres conclusions, dels nostres prejudicis…
Per escoltar ha d’haver-hi quietud interna, una atenció relaxada. Cal estar lliure de l’esforç d’adquirir. Aquest estar alerta i, no obstant això, passiu, pot escoltar el que hi ha més enllà de la conclusió verbal. Les paraules confonen. Són només mitjans exteriors de comunicació, però per a comunicar-nos més enllà del soroll de les paraules, en escoltar ha d’haver-hi una passivitat alerta. Els que estimen poden escoltar, però és extremadament rar trobar algú que escolti.
Quasi tothom anem darrere de resultats, voler atènyer fites. Estem sempre vencent i conquerint. En conseqüència tothom és sord. Només quan hom escolta, se sent la cançó profunda de les paraules.
Paraules molt boniques de Krishnamurti. Cal reflexionar-les. Escoltar és més un art que una tècnica purament psicològica. Quan anem a comprar, ens escoltem? Quans ens envaeixen per telèfon, és escoltar?
I ens escoltem nosaltres a nosaltres mateixos/es?
I aquests mesos són una gran ocasió de saber escoltar per saber pactar, negociar i fer comprendre que la llibertat és molt millor que no pensar i que la comoditat.
